09 de gener de 2019
09.01.2019

La Sèquia i el cap de 'l'Escolanet de Polinyà'

La importància que l'aigua té per als manresans queda exemplaritzada amb la construcció de la Sèquia el segle XIV, fruit de l'esforç i la tossuderia dels ciutadans

08.01.2019 | 22:44

Un amic de tota la vida m'ha regalat un exemplar d'antiquari del llibre Grandesa i antiguitats de Manresa, de Magí Canyelles, escrit a mitjan segle XVII, i que va poder veure la llum, molt després, gràcies a Leonci Soler i March, aleshores arxiver municipal, que va recuperar el manuscrit original i el va portar a impremta. El llibre va sortir de la «tipografia» d'Anton Esparbé, el 16 de juliol del 1896, com a primer tom de la «Biblioteca històrica manresana», essent el primer i, desgraciadament, darrer títol d'aquesta col·lecció.

El manuscrit de Magí Canyelles és una crònica descriptiva de la realitat manresana del 1600, i del seu passat «gloriós». El llibre és apassionant i ple de fets relatats que serveixen per constatar que algunes qüestions continuen plenament vigents, com per exemple l'accés a l'aigua. La importància que l'aigua té per als manresans queda exemplaritzada amb la construcció de la Sèquia el segle XIV, fruit de l'esforç i la tossuderia dels ciutadans de Manresa, malgrat bisbes i senyors. La defensa del dret a l'aigua, com a bé comú, forma part de l'ADN de tots els manresans.

En uns moments en què la tendència a la privatització dels serveis bàsics sembla justificar-se per una millora de la gestió deixant-la en mans d'interessos econòmics privats, es posa en perill el llegat històric d'un munt de generacions que han defensat la conservació del dret d'accés a l'aigua com un preuat llegat comunitari. El litigi, encara pendent, sobre la privatització i posterior recuperació de la titularitat pública del consorci d'aigües Ter-Llobregat és un dels darrers exemples d'aquesta tendència.

Un exemple de la devoció i fermesa de la ciutat de Manresa en la defensa de la Sèquia, com a obra civil emblemàtica que li dona l'accés a l'aigua, la descriu Magí Canyelles en relatar uns fets ocorreguts el 1610, quan un tal Jaume Corner, conegut com l'Escolanet de Polinyà, va tenir la mala idea de tallar i rebentar la Sèquia, tirant rocs de grans dimensions del Balç de Roqueta, i enderrocant un mur al pont de Vilar. La reacció manresana va ser immediata, i es va omplir la ciutat de pasquins demanant l'entrega, viu o mort, de l'esmentat personatge. Finalment va ser detingut, mort i decapitat als voltants de Vic, i el seu cap entregat a la ciutat, que va pagar el preu establert com a recompensa.

El cap del finat Jaume Corner, l'Escolanet de Polinyà, va quedar exposat indefinidament a la torre de les muralles del portal de Sobrerroca, per a escarment i record del respecte que calia tenir a la Sèquia de la ciutat de Manresa, i als seus ciutadans. Prenem-ne nota.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook