El Govern espanyol aprovarà demà el projecte de pressupostos generals per al 2019. En la tramitació dels comptes anuals de l'Estat hi ha dues votacions decisives. La primera, d'aquí a uns dies, decidirà si el Congrés de Diputats els accepta a tràmit o els tanca la porta sense entrar en el detall. Si superen aquest primer obstacle, passen a ser debatuts partida per partida, i al cap d'unes setmanes de debat tornen al ple de la cambra, on passen l'examen final. Per tant, un partit que desconfiï dels pressupostos té dues opcions: votar-hi en contra el primer dia, o acceptar que es comencin a debatre amb l'esperança que milloraran durant la tramitació, mitjançant la incorporació d'esmenes negociades.

L'independentisme català ha afirmat un cop i un altre que no aprovarà els pressupostos a Sánchez «en les actuals condicions», però la frase implica una esperança que les condicions es modifiquin. Té dues opcions: dir que no en la primera votació, i tombar-los, o formular un vot d'expectativa i permetre el seu tràmit, el que significa un parell de mesos més de vida per a l'estadant de la Moncloa. En el cas que voti en contra durant l'examen final, ja estaríem a mitjan març, fora de termini per afegir unes eleccions generals a les municipals i europees del 26 de maig. Les generals, si de cas, arribarien a la tardor. Però entre la primera i la segona votació han de passar coses interessants. En aquestes setmanes veurem, per exemple, com es captenen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat en els interrogatoris del judici del Procés, i també quin és el tarannà de l'aliança de dretes que governarà Andalusia. Els seus acords i gestos ajudaran a endevinar com es comportaria una aliança equivalent en el govern de l'Estat, i per tant, si Dolors Bassa té gaire raó quan demana que en cap cas no es deixi caure Sánchez.

La dreta s'ha afanyat a girar les paraules de Bassa contra del govern socialista, acusant-lo de ser el millor que li pot passar a l'independentisme. Seria més cor-recte parlar del menys dolent. El 155 permanent s'està anunciant amb massa insistència per convertir-se en una d'aquelles promeses que s'obliden. Si el fracàs dels pressupostos condueix la dreta al poder espanyol, l'independentisme deixarà de comptar amb l'aparell de la Generalitat per contribuir a la seva estratègia, no ja de conquesta de l'Estat propi, sinó de simple manteniment de l'esperit de mobilització. Si de cas, aquest esperit l'animarà la reacció contra el nou estat de coses. Una reacció autofinançada, com fa quaranta anys.