Mal pot funcionar un Parlament si el Govern està inactiu, però com a mínim podrien dissimular una mica, i intentar impulsar iniciatives per obligar el Govern a fer alguna cosa, en àmbits tan essencials i fonamentals com la millora de la Sanitat, l'Ensenyament, Benestar Social, etc.
Res de res. A hores d'ara, la crònica parlamentària es resumeix en uns pocs minuts cada quinze dies, amb motiu de les preguntes al Consell Executiu, i més per estirabots concrets que no pas perquè es digui res d'important o rellevant. En absolut, només se'n fan ressò els mitjans de comunicació si hi ha alguna baralla dialèctica entre el president o algun conseller/a i diputats de l'oposició. Ben poca cosa, com podem veure.
Hem passat d'un Parlament centre de la vida política i institucional del país, a una cambra legislativa irrellevant. Tenim 135 diputats i diputades en hibernació, i no perquè sigui hivern, que també, sinó perquè així estan la resta de l'any.
S'entenen els motius, perquè si no hi ha Govern efectiu, no hi ha motius per portar el control de la gestió ni la presentació de propostes alternatives, perquè no hi ha projectes ni objectius per debatre. No havia passat mai, ni era previsible, trobar-se en una situació semblant. Els antics diputats vàrem posar el crit al cel quan algú va acusar el Parlament de ser un Parlament de la Srta. Pepis, però és que ara és un Parlament caòtic, a més d'inactiu. Caòtic perquè ni tan sols es compleix el que estableix el reglament, en matèria de terminis, a peticions dels grups d'oposició.
En poso un exemple ben concret. El partit socialista a la Catalunya Central ha presentat vint-i-tres iniciatives parlamentàries, per mitjà de la diputada Marta Moreta. Doncs bé, només s'ha donat resposta a dues, i encara fora de termini, però és que les vint-i-una restants han superat el termini fa mesos. Què vol dir això? Doncs que el govern de la Generalitat va per lliure i no atén ni els requeriments dels grups parlamentaris, ni el president del Parlament exerceix les seves funcions d'exigir al Govern el compliment de les seves obligacions.
En resum, les dues principals institucions del país no funcionen. Ni tenim Govern efectiu, ni el Parlament funciona amb un mínim d'eficàcia. Tenir un magnífic edifici, cent trenta-cinc diputats/diputades, i uns centenars de funcionaris, en espera de poder funcionar, no s'ha vist enlloc del món. Però, és que el cost del Parlament és de 61 milions a l'any, i no és de rebut que no tinguin traducció en la feina que li és pròpia.
Alguns demanen internacionalitzar el procés, però com s'ho faran per explicar que diverses generacions lluitessin per recuperar les institucions del país, i ara que les tenim no se'ls doni la utilitat per a la qual van ser creades? Com es pot acceptar la inactivitat de tot el Consell Executiu, malgrat els grans problemes i reptes de tota mena del país? Com pot ser que el Parlament de Catalunya accepti submisament, ja no un paper secundari, sinó totalment irrellevant com a actor polític del país, quan hauria de ser el centre de les presentacions de lleis, projectes i propostes?
I el problema no és d'ara, sinó que va començar anys enrere. De fet, portem prop de sis anys amb el cap en un altre lloc. No tenim pressupost 2019, ni previsió de tenir-ne. No hi ha majoria parlamentària, de suport al Govern, ni es preveu tenir-la. No hi ha pla de govern per a un any, ni per a dos... tot està en una gran precarietat, sota l'imperi de qui dia passa, any empeny, improvisant contínuament. I les improvisacions poden servir per a un moment concret, però no es poden convertir en norma habitual, i encara menys permanent. Però així estem. El resultat és el greu descens de l'estat del benestar, i la congelació d'inversions en tots els serveis autonòmics. Amb aquesta situació general, és lògic tenir el Parlament de Catalunya en hores baixes. Hibernat, en espera de no sabem ben bé quines previsions. Això és el més greu, perquè denota desorientació i desgavell generalitzat.
