Josep Maria Farré Josa va morir a Barcelona el 5 de gener del 2019. Amic de joventut, vam compatir inquietuds culturals i independentistes a finals de la Dictadura franquista. Persona humanista, d'una gran cultura, enamorat de jove de la llengua i la literatura catalanes, va treballar en diverses editorials barcelonines abans de fundar com empresari autònom la Llibreria Antiquària Farré l'any 1989, des d'on es va erigir sens dubte com un dels grans savis especialistes del món del llibre antic. El vaig conèixer mentre estudiava Filosofia i Lletres a l'Autònoma de Barcelona, especialitat d'Història, mentre ell cursava els estudis a la Universitat Central, on es va llicenciar en Filologia Catalana. Ens vam retrobar quan va fer el servei militar com a caporal primer, quan ja sortia amb la Maria, (enginyera de professió) que va ser la seva primera esposa, amb qui van tenir els dos fills que avui estan al front del negoci. En aquella època es passava moltes estones a casa de la seva parella, al número 261 de l'Avinguda de Montserrat. Em va impactar molt la imatge del seu sogre, -provinent d'una important família barcelonina-, professionalment enginyer i políticament, falangista convençut: el recordo impecablement vestit amb la camisa blava, abans d'asseure's a taula per iniciar els àpats. En Josep Maria disposava d'un piset clandestí, on ens reuníem sovint, per comentar diversos aspectes de l'actualitat, i des d'on ell organitzava diferents activitats polítiques i culturals de caire antifranquista. Aquesta coneixença em va servir especialment perquè durant la segona part de la dècada dels anys 80 del segle passat em presentés diverses personalitats relacionades amb la cultura catalana i l'independentisme polític, ja que estava molt ben introduït en tots dos cercles. Així, entre d'altres, vaig poder conèixer la figura per mi cabdal en molts sentits de Manuel de Pedrolo, amb qui vaig poder establir una bona amistat, que em va permetre fer-li una entrevista en profunditat, precisament publicada a Regió7, en una època en què no concedia entrevistes públiques perquè no es refiava del periodisme de l'època que considerava servil al poder.

Nascut a les Borges Blanques, de petit havia conviscut amb els seus pares al número 18 del carrer Sant Jordi, a l'anomenada Torre Cardona, fins que és va desplaçar a Barcelona per estudiar a la universitat. De seguida va començar a treballar en el món editorial. D'entre d'altres recordo que va estar-se a la Gran Enciclopèdia Catalana, va treballar durant força temps per les editorials Bruño i La Salle, especialitzades en el món de l'ensenyament, i també el recordo durant els anys 80 formant part de la redacció de Investigación y Ciencia, que era l'edició en espanyol de Scientific American, que dirigia Francisco Gracia Guillén, amb Valderas Gallardo com a redactor en cap. Aquest coneixement del món editorial el va ajudar a poder muntar el seu negoci d'antiguitats l'any 1989 en què crea, és propietari i dirigeix, la Llibreria Antiquària Farré, del carrer Canuda, molt a prop d'on també llogarà un gran magatzem bàsicament de llibre antic. Els dos locals estan especialitzats en bibliofília, llibres antics i primeres edicions, amb un pes específic significatiu de la història i la literatura catalanes. Avui dia, es tracta de la llibreria de «vell» de referència de la ciutat de Barcelona. Durant aquests anys va prendre part activa en totes les fires del llibre de Barcelona i també participava habitualment en la Fira del Llibre de Frankfurt, especialitzada en el món editorial. Un altre de les seves aficions preferides era la gastronomia: li agradava menjar i beure bé. Fa no gaires dies em vaig poder acomiadar d'ell, -que havia assumit plenament la irreversibilitat del seu càncer i estava conformat amb el que havia viscut-, en el seu local preferit, on era molt estimat i sens dubte el trobaran a faltar: Casa Mari i Rufo, al costat del mercat de Santa Caterina, especialistes en la cuina de mercat des de l'any 1981, que ell tant valorava. Independentista des dels anys de joventut, creia que si la societat civil es manté unida i ferma, tot i que haurà de fer un darrer esforç, la independència serà irreversible en un breu termini de temps.