Aquest diumenge l'Església celebra el Baptisme de Jesús, que tanca el cicle de la seva infància i obre la vida de Jesús com a home adult i públic. Jesús rep el baptisme de Joan en el Jordà, però immediatament en sortir de l'aigua rep l'Esperit Sant amb una veu que diu: «Tu ets el meu Fill, avui t'he engendrat». Jesús ha tornat a néixer, és possible! Anem a pams.

Avui aquest món de teofanies ens és estrany, però en aquell temps era una forma d'expressar una experiència personal. Fixem-nos quins contrastos: Joan s'ha apartat dels sacerdots i dels sacrificis del temple i porta una vida austera invitant la gent a convertir-se, a canviar de vida interior, tot batejant-los, ja que la fi del temps s'apropa; en canvi, Jesús, el fet de batejar-lo sembla que ens indiqui només que assumeix ser com un qualsevol dels qui es bategen, però l'Esperit Sant el fa tornar a néixer. Aquest tornar a néixer per l'acció de l'Esperit és el que ens explica la nova missió messiànica d'inaugurar el Nou Regne acollint els marginats i proclamant un Any de Gràcia com a símbol d'una època de plenitud. El baptisme de Joan es fa amb ai-gua = purificació, perdó dels pecats; en canvi, el baptisme de Jesús consisteix a rebre l'Esperit Sant, que transforma, il·lumina, fa prendre un camí nou, el del Nou Regne. Una altra pregunta: però no és el Fill de Déu? Per què s'ha d'omplir de l'Esperit? La resposta és clara, també és fill de dona, fill de Maria, a qui la monja María Jesús de Ágreda (s. XVII) feia dir: «Jesús és el Fill de Déu i meu». Jesús ha passat pels condicionaments espaciotemporals i psicològics com qualsevol de nosaltres, per això el trobem pregant en aquesta ocasió i en altres.

Nosaltres també volem ser moltes vegades com qualsevol altre, ens sentim identificats amb altres per causes comunes, i està molt bé, però el nostre camí l'hem de fer cadascú de nosaltres. I de vegades això ens pot angoixar perquè pot comportar deixar enrere una etapa i unes persones i no sempre es presenta amb clara evidència.

L'Esperit Sant segur que vol eixamplar el nostre cor i il·luminar la nostra ment, per tant posem-nos a les seves mans, deixem-nos omplir com Jesús. Aquest és el sentit d'engendrament o néixer de nou i de trobar-nos en el nou Regne. I no oblidem que, en un moment de tanta decadència institucional, l'Esperit Sant pot bufar allà on vol; ens cal una bona mirada als altres, que també són fills de Déu, per acollir-los amb tot allò de més bo amb què se'ns apropen.