E l lliurament l'any passat de la Creu de Sant Jordi de part de la Generalitat de Catalunya a les «Nits Musicals de Guardiola de Berguedà» constitueix la justa retribució a una afortunada iniciativa popular i, per volguda extensió, un honor orgullosament compartit per tota la comarca.
Aquesta gratificant honorificació tingué el seu origen en un fet tan circumstancial com venturós. Corria l'any 1964 quan, procedent d'un viatge a Occitània, el senyor Pere Xuriach, delegat d'una caixa d'estalvis a Guardiola, acabava de viure la impactant experiència d'un concert de música clàssica a l'enlairat castell de Bonaguil.
En aquells moments, per paradoxes històriques que no venen a tomb, el municipi de Guardiola, que era, amb només 28 anys d'existència, el més jove del Berguedà, albergava un vell tresor, el ja quasi oblidat cenobi benedictí de Sant Llorenç, consagrat l'any 893 amb la presència del bisbe d'Urgell i dels poderosos comtes de Cerdanya i Besalú, pares d'Oliba, bisbe, abat, comte i una de les figures més decisives de la història catalana.
I així fou que, talment com per intuïtiva llampegada, el castell de Bonaguil suggerí a Pere Xuriach, per imaginari paral·lelisme, un nou Sant Llorenç que, malgrat que ja aterrades moltes de les seves mil·lenàries pedres durant segles de decadència, mantenia encara murs robustos i voltes esveltes per esdevenir prestigiós reclam cultural català i alhora puntual i encisador auditori musical.
Ben poc li costà, a Pere Xuriach, exposar la seva experiència a un grup de guardiolencs que ben aviat es constituïren en actius executors del projecte sota el mestratge tècnic del jove músic berguedà Salvador Pueyo, en una tasca que al llarg dels anys i a través de l'associació responsable s'hi han fidelment implicat els més arrelats cognoms del poble (Viladés, Lara, Ribera, Costa, Claret, Catllà, Companyó, Freixa, Pons, Soto, Xandri...).
I, després d'aquest reguitzell de guardiolencs meritoris, seria injust negligir una relació, encara que mínima, dels celebrats artistes que han dignificat les cartelleres de les «Nits Musicals» durant aquest llarg mig segle: Albert Guinovart, Solistes de Catalunya, Polifònica de Puig-reig, Quartet de Cambra de Sant Petersburg, Orquestres de Cambra de Fulda, de Brno i un llarg etcètera.
Feliç corol·lari del projecte fou l'acurat procés de reconstrucció del monestir durant un quart de segle a càrrec de la Diputació amb el constant impuls de l'Ajuntament i l'associació. Les obres, a més de posar en valor els objectius religiós i turístic del monestir, l'han adequat també com a ocasional espai d'audicions on la formidable fortalesa dels murs i la tamisada llum que penetra per les lluernes es fonen en màgic recolliment espiritual i sublim fruïció artística.
L'esperançador balanç de les «Nits Musicals» s'uneix avui a paral·lels esdeveniments musicals en el marc de mil·lenaris temples europeus: la «Shubertíada» de Santa Maria de Vilabertran, el «Festival Pau Casals» de Sant Miquel de Cuixà o el d'André Rieu davant els absis de Maastricht.
«L'oportunitat del retrobament és sempre una sort», deia Sèneca. I tal fou la sortosa ocasió del jove i brau municipi de Guardiola en escoltar Pere Xuriach evocant uns ressons del castell de Bonaguil que avui ja sentim a Sant Llorenç, el temple de les retrobades arrels històriques del poble.
