M'estan venint ganes de comprar-me un patinet. I això que els escric ara va passar fa unes setmanes a Manresa. Ho he llegit al Regió7: Ella circula amb un patinet pel carrer, s'hi ha avesat i el patinet, lluny de ser una joguina, li facilita la vida. El fa servir per anar a treballar. L'aturen. És la policia municipal. Li diuen si sap si pot anar amb patinet i ella, que és una mica llegida, respon el que hauríem respost tots els que som una mica llegits: que ha sentit que a principi d'any nou hi haurà reglamentacions per als patinets però que mentrestant... El poli fa allò que agrada tant a alguns polis. «Doncs no, senyoreta, vostè està equivocada». De vegades penso que hi ha polis esperant a poder dir-te això algun cop a la vida. «No pot circular, la podem multar i li podem confiscar el patinet». Osti que va fort el poli, penso jo. La noia del patinet es mira l'agent amb aquella cara amb què ens mirem els agents que ens posen to de superioritat i punto. «Ah sí? I doncs... per on puc anar en patinet per Manresa?». La resposta és la que molts agents de l'autoritat somnien poder dir alguna vegada: «per enlloc, senyoreta. Per enlloc». I punto. «Ah no?». I l'agent, amb tot l'aplom que els atorga l'uniforme aquell que duen tan carregat de coses, rebla el clau amb una frase -per a mi, històrica: «senyoreta, abans de comprar-se un patinet havia d'haver-se informat a l'Ajuntament». Per això tinc més ganes de comprar-me un patinet.
L'escena és real, tot i que sembla irreal, i va passar fa unes setmanes a Manresa i n'extrec conclusions agosarades que goso compartir: què vol dir això que abans de comprar-te un patinet has d'anar a l'Ajuntament a informar-te? I si, posem per cas, hi vas, sabent que no saben què fer-ne, del patinet, no crec que te'n sabessin dir gran cosa. Em costa d'imaginar l'escena: «hola, senyors de l'Ajuntament, vinc a veure'ls, que em vull comprar un patinet...». L'agente Parrilla s'ha passat tres pobles, trobo. Sé de bona tinta que mentre escric aquest article hi ha a l'Ajuntament una comissió d'experts treballant frenèticament per regular d'alguna manera l'ús del patinet. I és que el patinet té un problema: que és una bona eina per moure's per les ciutats. No és pas una joguina. És un gran invent, el patinet elèctric. El problema és que si la solució per als patinets passa a ser del mateix calibre que quan Manresa va intentar solucionar el carril bici amb un carril bici que no permet anar quasi enlloc, vol dir que tenim un problema. I el problema no és el patinet. La noia del patinet explica que hi ha altres agents de la poli que quan la veuen s'interessen pel seu patinet i les seves virtuts i que no tenen constància que estigui prohibit... De la qual cosa dedueixo que la patinetista va tenir mala sort en la primera trobada que va tenir amb els agents. Va, em compro un patinet. Per on puc anar?
L'administració sovint va al darrere dels esdeveniments consumats. Sí, però una cosa és anar al darrere i l'altra és anar tard. I malament. Veuen un problema on el que hi ha és una oportunitat. El carril bici, del qual ja no es parla perquè de les coses inútils deixes de parlar-ne, és un claríssim exemple de mal fet i mal acabat. O sigui, inútil. Per on faran anar els patinets? Trobo que Manresa, plena de pujades i baixades, és ideal per als patinets elèctrics. Aviso els agents: crec que em compraré un patinet. Ai que patirem!
