Digue'm què celebres i et diré quin peu calces. Sempre ha causat una certa admiració que Catalunya triés com a Diada Nacional aquella en què es commemora la der-rota del 1714. En realitat, si algú hauria de celebrar la data de la rendició de Barcelona és el Regne d'Espanya, perquè la victòria de les tropes de Felip V va obrir el camí al decret de Nova Planta, amb el qual es va fer realitat el projecte de total centralització que la cort de Madrid volia implantar des de feia dècades. Per tant, hauria estat més lògic que al setembre Espanya celebrés la incorporació de Catalunya a la unitat absoluta que no pas que el catalanisme en fes la seva gran festa. Però el relat oficial espanyol no podia afirmar que el 1714 comença realment el seu projecte nacional, ja que la doctrina proclamada per terra, mar i aire és que la nació neix per via copulativa amb el matrimoni de Ferran d'Aragó i Isabel de Castella. En canvi, per al catalanisme la data suposa recordar que la situació actual és anòmala, ja que fa tres segles les coses eren d'una altra manera i van canviar a causa d'una imposició militar.

Les festes nacionals solen commemorar fets rellevants del passat dels quals els ciutadans d'avui s'han de sentir orgullosos. I si no saben per què han de sentir-se'n, no passa res: l'existència mateixa de la festa constitueix una explicació. Els Estats Units celebra la independència, i els francesos, la presa de la Bastilla com a inici de la revolució del 1789. Itàlia, el referèndum que el 1946 va decidir fundar l'actual república i deixar de banda la monarquia. Alemanya, un esdeveniment de fa poques dècades, com la reunificació del 1990. Què celebra el Regne d'Espanya? Quina és la seva gran fita històrica? El dia de la festa nacional espanyola és el 12 d'octubre, i el motiu és que aquell dia les naus de Cristòfor Colom van arribar a terra americana. L'inici del genocidi dels «conquistadores».

Andalusia commemora la seva festa el 28 d'octubre perquè en aquesta data del 1982 va tenir lloc el referèndum que li va permetre ser una autonomia «de primera», com Catalunya o Euskadi, i no «de segona» com la majoria. És a dir, els andalusos celebren la seva voluntat d'autogovern. Ara Vox demana que es canviï la data de la festa pel 2 de gener, aniversari de la «toma» de Granada pels exèrcits de Ferran i Isabel, que completava la «Reconquista» cristiana de la península. Per a ells, el fet a celebrar és la conquesta espanyola d'Andalusia. En conseqüència, també haurien de celebrar l'11 de setembre a Catalunya. Ho faran?