Els propòsits de Ferrocarrils de la Generalitat de prolongar la línia de Manresa i Igualada (dividida en dos ramals) per tal que arribi fins a Gal·la Placídia, al barri de Gràcia, en el termini de sis anys, no fan cap mal als usuaris anoiencs i bagencs, i celebrarem que es facin realitat. Però els responsables de FGC saben, o han de saber, que no és això el que els estan demanant aquests usuaris. Han de saber que l'única raó per la qual a Manresa FGC no està permanentment en l'ull de l'huracà com Renfe és perquè el seu servei és fiable i, per tant, no deixa la gent penjada ni genera desastres com el recent descarrilament. Però que sigui fiable no vol dir que sigui bo. De fet, els ciutadans que han de viatjar de Manresa a Barcelona ja han deixat FGC per inútil. Amb un temps de viatge d'una hora i mitja, no és estrany que la majoria de moviments es produeixin entre els pobles de la línia, i no de punta a punta. FGC ofereix bé un molt mal servei. La resposta és la resignació. I això és el que, realment, ha de resoldre. Prolongacions que només beneficiaran el trànsit intern barceloní no ens aporten res.