16 de gener de 2019
16.01.2019

Estirar sense trencar

Abans d'abraçar-se al ferro roent d'una negociació política amb el «secessionisme», que seria la seva tomba, el president espanyol s'estimarà més governar fins on pugui amb uns pressupostos prorrogats

15.01.2019 | 23:45

Carles Puigdemont ha establert doctrina perquè el PDeCAT vagi a l'una: «En les circumstàncies actuals no hi pot haver ni aprovació de Pressupostos ni prestar-nos a tramitar-los». El matís és important: «En les circumstàncies actuals». La qüestió és si les circumstàncies poden canviar o és una esperança improbable. «En una situació normal» votarien a favor de la tramitació i intentarien millorar els comptes mitjançant esmenes, diu David Bonvehí, però «no puc abstreure'm de la situació actual». La qüestió és si el fet de no aprovar els pressupostos pot contribuir a millorar aquesta situació o més aviat la pot empitjorar. Que complicat.


La moció de censura del mes de juny va suposar un canvi important en el panorama polític. Des que va arribar al poder el 2011, Mariano Rajoy va poder governar sense l'ajuda dels partits d'obediència catalana. Els primers quatre anys va tenir majoria absoluta, i en el darrer període va buscar altres aliances per no haver de recórrer als convocants del referèndum del 9-N. La moció de censura va capgirar la situació, i els diputats d'ERC i el PDeCAT van passar a marcar la diferència. Des de fa mig any, la continuïtat del Govern està a les seves mans, però aquest poder no és absolut, ja que no el pot utilitzar per exigir la mena de contrapartides que abocarien Pedro Sánchez a patir un gran càstig electoral al maig i a perdre les generals quan les convoqui, tant si és aquest any com el vinent. Abans d'abraçar-se al ferro roent d'una negociació política amb el «secessionisme», que seria la seva tomba, el president espanyol s'estimarà més governar fins on pugui amb uns pressupostos prorrogats. I a veure què diuen les urnes de maig, aquesta gran avaluació parcial.


Segur que Puigdemont i Bonvehí ho saben, però també tenen present tot el que ha estat dit i tot el que esperen d'ells els sectors més actius de la base independentista. Després d'haver començat exigint l'absolució dels presos a canvi del seu vot, ara no poden regalar-lo per un 17% del pressupost d'inversions, que ni tan sols no satisfà la promesa de complir l'Estatut. Ara es conformarien amb una «taula de negociació» i una comissió que verifiqui el compliment estatutari, i segurament també és massa per al PSOE en aquests dies de dreta accelerada i de barons regionals en estat de pànic. Però alguna cosa s'ha de demanar, i menys que això ja seria quasi res. Cal molta traça per saber fins on es pot estirar una corda sense que es trenqui.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Consulta l'exemplar d'avui

Al quiosc del diari pots llegir en format digital l'edició publicada en paper. 

 
L'últim El més llegit