La desaparició del Centre Tecnològic de Manresa com a ens amb personalitat pròpia, i la seva dissolució dins de l'Eurecat, un ens de titularitat privada i abast català, suposa que, a partir d'ara, l'activitat que es farà dins de l'edifici (ara propietat també de l'Eurocat) dependrà de la voluntat d'un consell que tindrà altres prioritats que vetllar per Manresa. El centre i els seus llocs de treball seran només una preocupació més dels seus actuals propietaris, en comptes de ser, com fins ara, l'única prioritat del patronat responsable. Per aquesta raó, l'Eurecat, que presideix Xavier Torra, hauria de voler demostrar que el CTM li importa, ja que hi pot haver un temor molt raonable que li importi poc. No hi ajuda gens que es comuniqui amb un mes de retard la inscripció que formalitza la desaparició del CTM, com si fos ben poc rellevant; no hi ajuda gens que no s'hagi constituït encara la comissió que vetllarà -sense cap poder real- per l'anomenat Eurecat Manresa, i tampoc que el gerent que ha de ser la seva veu no estigui nomenat, ni s'hagi informat que el fins ara director ja no hi és. Això no és començar bé.
