Vida nova? Si al darrer Badant ja comentàvem les expectatives que generaven les festes de Nadal, aquestes es veuen encara més reforçades en plantejar-se cada persona l'entrada a un any nou. Segurament les expectatives són ben diferents en cada celebració, les de Nadal més lligades als sentiments, a les relacions familiars i a emocions personals; i les de Cap d'Any i any nou lligades a canvis de conducta i hàbits a curt termini, encara que amb un objectiu que es consolidin a mitjà i llarg termini. No oblidem les persones que no desitgen cap mena de canvi, que n'hi ha, per por del canvi o perquè ja els va bé la vida.

Un consell és plantejar l'any nou com una continuïtat del passat, en pensar en l'any nou no cal fer-ho com si l'any pas-sat no existís, no hi ha un món nou, només hi ha una comptabilitat del temps diferent. La gran majoria de les accions, intervencions, successos... que es poden produir l'any 2019 venen de circumstàncies i accions, intervencions, successos... començats l'any 2018, i de vegades, abans. Si establim un cor-rent dins el nostre pensament en què l'any 2019 farem moltes coses que no fèiem l'any passat, a tall d'exemple: estudiar, fer esport, ser millors persones, i moltes altres que no enumero per tal de poder continuar badant. Així doncs, els desitjos d'establir noves conductes i hàbits s'han de lligar a premisses prèvies i a una revisió de com ho tenim de preparat i estudiat i com tenim l'entorn, recordeu el PEP? (Pla Estratègic Personal), i hi insisteixo, no el confongueu amb el PPE. El canvi d'any, de fet, el canvi de numeració, només ens permet una ordenació, quasi taxonòmica, del temps. S'acaba un període i en comença un altre, conseqüència de l'anterior. És l'imaginari personal que, en aquestes dates, ens fa buscar i construir noves expectatives, de vegades fantasioses i no ben fonamentades. Fer-ho així és la base per no assolir-ne gaires, igual que esperar canvis, favorables sempre, de l'entorn sense posar-hi del nostre esforç, encara que prou es poden donar cops de sort!

Els animals humans, per tal que es compleixin els desitjos, som capaços d'establir conductes compulsives i, per tant, accions supersticioses. I creem rituals que ens fan sentir més segurs que els desitjos es compliran, i de fet, fem rituals conductuals, moltes vegades, més per por que si no els fem no es produirà allò desitjat, que per verdadera fe que es produeixin. Un bon exemple en són les diferents maneres de celebrar el Cap d'Any arreu del món, en què hi ha més de ritual que de celebració. En cultures més ibèriques, tenim els raïms, la roba interior vermella, i en cultures més saxones, els petards i soroll per espantar els mals esperits, deixar un plat per acabar després de la mitjanit... o com els russos, que amb la qüestió del doble calendari, ho celebrem dues vegades.

Recordem que si durant l'any no es compleixen els desitjos, ens sentim defraudats, un sentiment de frustració, i no cal utilitzar la paraula depressió en aquest cas, o per altra banda i de manera més habitual, racionalitzem el perquè no ha passat autoexculpant-nos, sense pensar si hi hem posat prou de la nostra part perquè les expectatives es fessin realitat.