Per fi, ahir vam veure un polític català entrant a presó per motius no polítics, sinó de corrupció. Oriol Pujol no ha estat ni el primer ni l'últim a ser empresonat per lucrar-se de forma il·legal en un càrrec públic, però, en els temps que corren, gairebé és una satisfacció veure que, si un polític ingressa entre reixes, no ho fa com a conseqüència d'haver fet política sota la legitimitat d'una majoria parlamentària.

Òbviament, no me n'alegro pas, que hi hagi corruptes com Oriol Pujol, però la normalitat hauria de ser aquesta: que entrin a la presó els polítics que han comès delictes com posar mà a la caixa, per una condemna.

Els que neguen que els independentistes de Lledoners, Mas Enric i Puig de les Basses siguin presos polítics s'hi refereixen normalment com a «polítics presos», amb tota la intenció. Efectivament, és cert, són polítics presos (tret de Cuixart), però això no exclou que també siguin presos polítics. I és que, acceptant el supòsit que, amb les seves accions, van cometre presumptes delictes, no es pot negar que haurien estat de naturalesa política, i, que, a més, se sustenten per un relat de violència que no va existir. I encara més tenint en compte que estan tancats sense judici.

Oriol Pujol, doncs, no és el mateix que Oriol Junqueras. Jaume Matas tampoc no és el mateix que Joaquim Forn. No és el mateix un simple polític pres que un pres polític.