La Caixa, la de tota la vida, tenia un gran avantatge. Quan deies el seu nom, no calien més explicacions; quedava clar que et referies a l'entitat d'estalvi. És com quan dius que vols una Coca-Cola en lloc d'haver de parlar d'una beguda de cola, unes Nike en lloc d'unes sabates esportives i una Aspirina en lloc d'un medicament per al mal de cap. Simple.
Malgrat aquesta gran sort, tenint en compte el que deu costar que el nom d'una marca penetri en el cervell humà i s'hi instal·li definitivament, l'entitat, com tants altres negocis de tots els àmbits, va fer canvis. Quan la part financera va passar de caixa a banc, també ho va fer de La Caixa a CaixaBank, i l'obra social es va convertir en la Fundació Bancària La Caixa. És a dir, que el nom que tothom coneixia va quedar relegat. A final d'any, els seus responsables van voler reivindicar-lo, de manera que l'obra social s'ha rebatejat com a tal. La part financera continua sent CaixaBank, i la social, La Caixa, si bé jurídicament es manté com a Fundació Bancària La Caixa. Fins s'està emetent un anunci amb el lema: «La Caixa és una fundació, la fundació és La Caixa». A mi m'ho han hagut d'explicar per entendre-ho. Igual que encara no comprenc el ball d'Educació a Ensenyament i viceversa al departament de la Generalitat; que, de cop, s'hagués de parlar de nouvingut en lloc d'immigrant, i que calgués incloure sinergia en tots els discursos.
