Els defensors de la teoria de l'etern retorn, segons la qual no hi ha res nou sota el sol i tot el que ens ho sembla és, en realitat, una nova edició del que ha passat sempre des del principi dels temps i continuarà passant fins al dia del judici (final), aquestes persones tenen exemples de sobres per argumentar en defensa de les seves opinions. Vegin aquesta informació del 20 de gener del 1979, ara fa justament quaranta anys: deficiències greus a l'ambulatori de Manresa. Llavors depenia directament de l'Estat, era l'ambulatori del seguro, i era l'únic de Manresa. L'edifici, renovat fa poc, era el que encara avui acull el CAP Bages. El diari informava aquell dia que un dels dos professionals del servei de metabolisme del centre havia causat baixa i totes les seves cartilles havien passat automàticament a l'altre, de manera que una població de 150.000 persones de la ciutat i comarca depenien només d'ell per atendre i tractar malalties com diabetis, hipertiroidisme, obessitat o preparació de la cirurgia de golls. I, a més a més, el professional en qüestió no residia a Manresa, com caldria, sinó a Barcelona. El seguro sempre donava una seguretat: la queixa.
