No tornis tard a casa

-Filla, estàs bé? Ves amb compte amb la motxilla pel carrer!

-Sí, mama, no et preocupis, la porto sempre davant.

Visc al barri de Gràcia, amb tres companyes de pis que també són del poble. He començat la uni aquest any i m'estic esforçant molt en aquesta fase selectiva. Si ho aprovo tot passaré a segon!

Els meus pares ja sabien que tard o d'hora havia de marxar; a prop del poble, a 30 km, hi ha una universitat, però és de ciències i jo soc de lletres. El canvi de poble a ciutat m'ha costat una mica, aquí amb prou feines conec la gent de l'escala i alguns companys de classe, i la jungla d'asfalt em fa respecte encara. Si puc surto amb alguna companya de pis per anar a comprar al súper i altres vegades m'he de buscar la vida sola. El barri de Gràcia és molt familiar en alguns aspectes i anònim en altres, hi ha molt turisme per la zona i depèn de les hores en què passegis no trobes ningú.

Vaig tenir un ensurt tornant un dia de la uni, eren prop de les dotze de la nit, i estava caminant sola per un dels carrerons. No hi havia ningú però em sentia observada. Vaig mirar enrere i vaig veure un home amb gorra caminant de pressa cap a mi. Em vaig posar a córrer cames ajudeu-me fins que vaig arribar a una plaça bastant il·luminada amb gent per allà. L'home va desaparèixer.

No he explicat res a mos pares perquè ja els tindria fent guàrdia a la sortida de la uni i la de casa... Ara el que faig és no tornar tan tard a casa i si puc intento anar acompanyada. Em pensava que això només passava a les pel·lícules!

I també he après algunes tàctiques infal·libles per no ser molestada al carrer, com per exemple:

-Anar amb cara de mala llet pel carrer. Semblar molt enfadada si veig que m'apropo a un grup d'homes que estan reunits al mig del carrer o manobres.

-No portar roba gaire cridanera, és a dir, prohibits vestits curts o minifaldilles, millor pantalons amples o abrics que et tapin del tot.

-No dur gaire maquillatge (tampoc soc de posar-me'n gaire però de vegades m'agrada pintar-me els llavis).

-Seure a prop d'una dona en el transport públic per evitar mirades i frecs involuntaris.

-Mirar a terra mentre camino o portar ulleres de sol enmirallades per no veure picades d'ullet o gestos masclistes.

-Portar música als auriculars per evitar comentaris babosos de l'individu que passeja a prop teu.

-No pujar mai acompanyada d'un desconegut a l'ascensor.

-Mirar a tort i a dret abans d'entrar al portal de casa meva.

-Intentar mantenir el meu espai vital, que no se m'arrambi gaire la gent en espais públics.

De tot això me'n puc oblidar si vaig amb mon cosí pel carrer. Ell fa dos anys que viu a la ciutat i quan pot quedem per anar al cinema o a passejar. A vegades li comento les meves observacions i ell diu que són manies meves, però en certs moments tinc la sensació d'estar en un país medieval i retrògrad. Moltes vegades em sento com un tros de carn! I sort que diuen que la dona està més alliberada ara que fa 50 anys... tot i que en algunes coses hem involucionat d'allò més.

Sort que tinc el meu supercarnet de «Ninja de la metròpoli», nivell 4, ja que m'he apuntat a classes de jujitsu per si de cas. Aquest megacarnet el podem tenir totes, simplement hem de seguir aquests petits consells!