Si tenim en compte la qualitat dels espectacles teatrals, musicals..., escènics, que es poden veure a Manresa i la gran afluència de públic que hi ha -no només en el darrer any, sinó de manera pràcticament sostinguda durant més d'una dècada- hauríem de convenir que aquesta és, amb totes les lletres, una història d'èxit. I si algú vol furgar s'haurà de mirar més els números i els ajuts rebuts per poder mantenir la programació que no pas en la gestió que se n'ha fet, ni en la tria, ni en la resposta dels ciutadans. El renaixement del Kursaal va tenir un procés llarg, però el resultat és molt i molt bo. Si es parla amb gent del món de l'escena tothom diu meravelles de Manresa, del seu teatre i de la resposta, generalment càlida, que hi han trobat a l'hora de representar els seus espectacles. Bona part de l'èxit està en la fórmula, en la bona gestió, tot i canviar de protagonistes, i en aquesta associació, El Galliner, que va ser vital per reobrir el teatre i després ho ha estat per mantenir l'esperit d'aquell procés popular.
