Els dissabtes de mercat la Seu és especialment atractiva. La capital alt-urgellenca desenvolupa com cap altre dia aquest paper i d'arreu hi arriben famílies a aprovisionar-se. La ciutat ofereix una matinal fabulosa. Aparcament gratuït al pàrquing del Doctor Peiró i entrada progressiva al centre històric per la plaça dels Oms i la catedral. El Truqui toca la guitarra davant la portalada i les padrines pageses venen la verdura de l'hort a la plaça Patalín. Les noves cafeteries són plenes de vida: La Seu and Go, SurSum Corda i VeloCafé són l'últim reclam. La Seu bull i travessar-la és un passeig que també evidencia un problema local no tan agradable. Caques per les voreres. De la pudor que sento, entre el Passeig i l'avinguda Salòria em miro dues vegades la sola tement haver-ne trepitjat una. L'Ajuntament ho sap i fa una campanya ambiciosa d'identificació de l'ADN de les mascotes. Ja té la fitxa genètica d'un miler de gossos. Així, els encarregats municipals de la neteja podran començar a saber de quin gos és la merda que trobin a la vorera. Però cal tenir més gossos censats i, sobretot, estendre la consciència que la neteja dels car-rers és cosa de tots. Continuant el passeig, m'acosto al Centre Cívic i la biblioteca Sant Agustí, acollidora com poques, i em miro amb esperança la Juani del Sant Jordi al cartell d'aquella magnífica campanya «La Seu és casa teva. Cuida-la».
