Una llicència de taxi a Barcelona pot costar el mateix que un habitatge. Aquest és un aspecte crucial del conflicte que aquests dies ha creat problemes als barcelonins (i als altres usuaris de la capital) i maldecaps als polítics. El taxista que ha comprat una llicència, de vegades endeutant-se, i que necessita fer caixa per recuperar la inversió, i el que compta amb el seu valor com un patrimoni que podrà deixar als fills o convertir en diners el dia que els necessiti, veuen amb molta preocupació la competència d'Uber i Cabify, i en general, de qualsevol desregulació que faci baixar la cotització del mercat de les llicències. No es tracta tan sols del fet de ser més a repartir, que ja és prou greu per a qui veu emboirar-se el seu horitzó econòmic i el de la seva família; es tracta també de la depreciació d'una propietat valuosa. De ser més pobre per un canvi de regulació. Qui no es mobilitzaria per evitar-ho?
Fa moltes dècades que la limitació del nombre de taxis en una àrea determinada és una característica essencial del sector. Les administracions fixen la quantitat de llicències, i quan ja estan totes adjudicades, no en donen més. Això garanteix a tots els taxistes un tros suficient del pastís dels usuaris. A canvi, no poden cobrar el que volen, sinó que han d'aplicar les tarifes oficials. D'altra banda, les llicències són traspassables, per herència o per compravenda. El nombre limitat de professionals, la transmissió del dret a exercir i les tarifes iguals eren característiques del sistema de gremis que va regir l'economia de les ciutats durant molts segles, però que la llibertat de comerç va anar desplaçant a favor de la competència, tant de preus com de qualitats, i del lliure accés a les professions. La liberalització ha impulsat l'economia però alhora ha donat com a fruit amarg el sacrifici del competidor més petit i la dictadura dels oligopolis. El taxi és un dels sectors que han resistit l'onada, però l'amenaça és més poderosa cada dia.
Quan tothom va amb el mòbil a la butxaca és inevitable que les apps substitueixin el gest d'alçar la m per aturar un taxi al carrer. Davant l'amenaça, la reacció defensiva d'aquests dies és comprensible -el que no implica justificar el segrest de la mobilitat ni els incidents violents. Arrencar concessions a l'administració pot suposar una pròrroga, però el futur és complicat si els professionals no s'espavilen i s'uneixen per desafiar la competència en el seu propi terreny.
