Aquests dies s'estan complint en el nostre entorn més immediat els vuitanta anys de l'entrada de les tropes franquistes al final de la Guerra Civil. És una commemoració que ve de nou a les generacions més joves de casa nostra, que en general desconeixen què va passar realment i només tenen una idea vaga d'aquells fets, la que han retingut entre la munió d'esdeveniments històrics que els van explicar quan anaven a l'escola. Si hi aprofundissin una mica més, potser quedarien sorpresos de la immensa llosa de silenci que va imposar-se entre els protagonistes i les víctimes directes i indirectes de la guer-ra, que per decisió pròpia o per imposició externa van preferir silenciar als seus descendents aquella tragèdia tan terrible.

En aquest sentit resulta commovedor un fenomen que s'ha produït en aquests darrers anys: l'elaboració dels treballs de recerca de batxillerat ha propiciat que molts alumnes volguessin conèixer la història dels seus avantpassats, pares o avis. I ha estat aleshores quan han topat de cara amb una peripècia desconeguda per a ells. Han aparegut, doncs, alguns diaris de guerra que estaven amagats o oblidats en llocs recòndits, i moltes persones ja velles han deixat que s'esberlés el mur que s'havien creat i han acabat explicant als seus familiars més joves allò que abans mai no volien recordar. El cabal d'experiències i informacions ha resultat francament notable i ens han ajudat a completar multitud d'històries enterrades o conegudes únicament d'una manera molt parcial.

Cal dir que, afortunadament, el treball pacient de reconstrucció encara continua, en una tasca que es fa de manera molt desigual entre les diverses poblacions. Alguns pobles i ciutats ja van fer els deures molt aviat, amb monografies antigues que van establir un cert estat de la qüestió i que darrerament van sent actualitzades amb noves aportacions. Altres, en canvi, potser perquè no han tingut la sort de comptar amb els investigadors idonis, o tal vegada perquè l'entorn social ha estat més opac i acovardit, encara van endarrerits en aquesta recerca i es troben que, abordant-la tants anys després, ja han perdut pel camí els testimonis que els haurien pogut ajudar. Com és natural, la recerca també ha estat condicionada pel material que s'ha conservat als ajuntaments o als arxius, en bona mesura en funció de la intensitat amb què va fer-se l'expurgació i destrucció de documents que van ordenar les autoritats franquistes en els últims anys del règim.

L'autor d'aquest article, que s'ha dedicat i continua dedicant-se a aquesta feinada ingent de recuperació al voltant de la Guerra Civil i el primer franquisme, voldria manifestar un cop més als lectors manresans la seva admiració per la fortuna que han tingut de comptar amb l'existència de l'Associació Memòria i Història de Manresa, davant la tasca de la qual tots els investigadors d'altres indrets ens hem de treure el barret. La quantitat d'informació recollida, les troballes contínues d'alguns rastres sorprenents i la voluntat sostinguda d'exposar aquest material a través d'una pàgina web realment modèlica són tres trets distintius que no trobem pràcticament enlloc més de Catalunya, i això que hi ha hagut molta altra gent que ha fet també una bona feina.

Aprofitem, doncs, la commemoració d'aquests vuitanta anys per continuar explicant què és el que va succeir en aquells dies de gener del 1939. Recordem els fets, fem sortir a la llum les zones obscures que encara queden i sensibilitzem les noves generacions sobre un drama col·lectiu que va marcar els nostres pares i avis amb una marca inesborrable.