Soc l'afortunada propietària d'un cotxe dièsel (ecs!) gairebé vintage (i per suposat sense la bonica etiqueta ambiental de la DGT) que no pot entrar a Barcelona quan el cap i casal sembli una nebulosa tipus bolet atòmic per l'elevada contaminació per metre quadrat. Els turismes més fumejants no poden circular a la zona de baixes emissions de les rondes de Barcelona. Molt maco, sí. No només he de lamentar que el meu sou -retallat de per vida- de soferta proletària no em permeti canviar-me el cotxe, sinó que no puc accedir a la capital perquè contamino massa. Doncs que bé. En canvi, es veu que els milers de vehicles que cada cap de setmana d'hivern i ponts de guardar m'embussen la C-16 contaminen menys que un cor d'àngels cantant nadales en sol major dalt de Queralt. Toca't els ous! I a més de no contaminar, l'elevada concentració de pixapinophilus a la carretera C-16 fomenta l'atàvic costum de les processons i anem hores i hores com ramats (motoritzats) d'ovelles, nord enllà, a la recerca del Sant Greal pirinenc. Gràcies, reis. Proposo que, en comptes de fer un tercer carril reversible, la Generalitat ens pagui als berguedans un bon servei de taxi amb helicòpter perquè no haguem d'aguantar més aquest coi d'espècie invasora, que no en tenim cap culpa, que tots vulguin anar alhora a esquiar, a buscar bolets o a comprar-se formatges de bola a Andorra, home!