Fa molts anys que al món hi ha dues menes de persones i de països: els que van a favor d'Israel i els que van a favor dels palestins. Ara, a aquesta dicotomia d'abast universal se n'hi acaba d'afegir una altra: els que van a favor del règim veneçolà de Nicolás Maduro i els que van a favor del líder opositor Juan Guaidó, que dimecres passat es va proclamar president legítim.
És curiós que aquesta mena de polaritzacions no es donen en altres conflictes del planeta. El Parlament de Catalunya no debat resolucions de suport a la Xina popular o a Taiwan. El Congrés dels Diputats no s'encén en agres debats entre partidaris de l'Índia o del Pakistan. Els ajuntaments no debaten mocions sobre el conflicte fronterer entre Nicaragua i Costa Rica pel delta del riu San Juan. Quan Iran i Iraq van entrar en guerra, costava de saber qui estava a favor de qui, i l'opció més generalitzada era la de no entendre res. En canvi, el conflicte de Palestina és argumentat amb passió per defensors d'uns i altres com si del futur del propi país es tractés. I darrerament, i de forma creixent, passa el mateix amb Veneçuela.
L'autoproclamació de Juan Guaidó ha polaritzat ràpidament el «concert de les nacions», que sol desafinar. Els Estats Units amb Guaidó, Rússia amb Maduro. Canadà amb els Estats Units, Turquia amb Rússia. Bolsonaro amb l'opositor, Cuba amb el règim. El món s'arrenglera mentre la Unió Europea intenta nedar i guardar la roba, perquè en aquesta mena d'històries és molt mostrar la fractura dels interessos divergents entre els països membres. Pedro Sánchez felicita el president autoproclamat pel seu coratge però evita cap mena de reconeixement oficial, mentre que el PP i Ciutadans l'hi exigeixen i Podem parla de «cop d'estat» contra Maduro. Al Parlament de Catalunya, diputats de la CUP i del PP s'enfronten per aquesta qüestió, aprofitant el debat sobre la creació de noves places de Mossos d'Esquadra i de Bombers, és a dir, aprofitant que en tenien ganes.
I l'independentisme governant? Està en contra de les dictadures i a favor de la democràcia, i això de Maduro no és gaire democràtic, però té el suport de Rússia, i Puigdemont ha dit aquesta setmana a un diari de Moscou que la Catalunya independent mantindrà unes relacions «properes i amistoses» amb Rússia, alhora que ha criticat «la vergonya i completa destrucció de la Unió Europea». Al seu aire, triant els millors aliats.
