El fragment d'evangeli que se'ns proposa aquest diumenge té dues parts ben diferenciades separades per quatre capítols. En la primera part, Lluc ens diu que ens presenta per escrit el que s'ha transmès de paraula (cap 1). En la segona part (cap 4), ens presenta Jesús ja adult després de ser batejat i haver passat quaranta dies al desert. I ens el presenta a la sinagoga de Natzaret llegint el text d'Isaïes: «L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè Ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor». I afegeix que les paraules del profeta ja es compleixen.

Jesús s'aplica a ell mateix aquestes paraules. Ell és enviat. Però en la segona lectura, Pau ens parla del Crist com d'un cos humà on Jesús és el cap i tots nosaltres en som els diversos membres. I si el cap és enviat, també ho és tot el cos. Tots i cada un dels membres, tots i cada un de nosaltres som enviats. Els primers seguidors de Jesús s'ho van prendre molt seriosament i per això Lluc ens pot dir que ell ens ho pot escriure gràcies al fet que els primers testimonis ho van transmetre de paraula.

I això és el que tenim al davant. Tot un programa. Proclamar l'any de gràcia del Senyor. Si els primers cristians no ho haguessin fet, ara nosaltres no coneixeríem la salvació que ens porta Jesús. Cal que no trenquem la cadena, que la nostra baula no falli. Som enviats a proclamar. I no només amb paraules, que també, sinó amb fets. Perquè ¿què se'n treu de portar la bona nova als pobres si després fem veure que no els veiem? ¿ Què se'n treu de proclamar la llibertat als captius si després ens en desentenem?

Pobres, captius, cecs, oprimits... Però és que nosaltres no ho som també? I tant que sí! Pobres d'amor, de fe, d'esperança... Captius i oprimits pel nostres egoismes, les nostres pors... Cecs a les necessitats dels altres i a les nostres pròpies mancances... Però no som pas enviats com a esperits purs a salvar els altres. Som enviats com a pobres, captius, cecs i oprimits que, units fermament al nostre cap, ens ajudem mútuament a trobar la llibertat i, al mateix temps, transmetre aquesta bona nova als qui ens venen al darrere per tal que l'evangeli no es perdi i la bona nova, l'any de gràcia del Senyor, arribi a tothom i a totes les generacions. Som-hi, doncs! Endavant! Val la pena!