Estem en uns moments plens d'incerteses i creences en complots i actuacions injustes o venjatives contra els principals protagonistes del procés independentista, de manera que alguns ja donen per segur les sentències, i treuen tota credibilitat a l'acció de la Justícia. No volen reconèixer cap acció ni actuació delictiva per part dels impulsors del procés, i esborren o ignoren els fets del 6 i 7 de setembre del 2017, així com altres vulneracions de l'estat de dret, i dels preceptes continguts en la Constitució i l'Estat d'Autonomia.
Els partits independentistes han creat un món paral·lel, en el qual regeix el principi de si una llei, una constitució o un estatut no t'agrada, pots fer el que et vingui de gust, sense per això caure en cap acció il·legal, i encara menys delictiva. La democràcia, per a aquests partits, es converteix en una paraula feta servir a conveniència, en funció del moment precís. Fins i tot es permeten parlar en nom de tots, encara que només representin una part, i que aquesta part és minoritària respecte del tot.
Per això, es permeten parlar d'Espanya com un país amb una «democràcia feble», o de ser filla del «règim del 78», entenent la Transició com un cúmul de claudicacions i fins i tot traïcions a l'autèntica democràcia... Altres parlen del judici com un «judici a la democràcia», o a la llibertat, i per què no posar en dubte totes les institucions del país, començant per la mateixa Constitució...?
Però les coses no són com semblen a alguns, sinó com són realment. I en matèria de democràcia tenim una via segura per conèixer la realitat. La divisió d'intel·ligència del prestigiós The Economist va crear l'any 2006 el Democracy Index, que s'ha convertit en el punt de referència a nivell mundial, en estudiar i avaluar, any rere any, els 165 països que formen part de Nacions Unides.
Aquest índex conté 60 indicadors, agrupats en 5 categories, de manera que cada país és estudiat i avaluat per tal de donar una nota final, que és la que situa el país en un lloc determinat, a nivell mundial. Els països que tenen la nota entre 8 i 10 són considerats de «democràcia plena». Doncs bé, Espanya en els darrers anys ha sobrepassat els 8 punts. Concretament l'any 2018, tot i els actes del procés, ha obtingut 8,08 punts sobre 10, de manera que és una «democràcia plena», amb puntuacions de 9,17 en pluralisme polític, 8,82 en llibertats civils, 7,14 en funcionament del govern, o 7,78 en participació política...
Així doncs, Espanya es troba al davant dels Estats Units, França, Bèlgica i cent quaranta països més. Concretament està situada en el lloc dinovè, d'una llista que comença per Noruega, Islàndia, Suècia, Nova Zelanda, Dinamarca, Canadà, Irlanda, Finlàndia, Austràlia, Suïssa... Espanya. Aquesta és la realitat, i no la que alguns volen vendre, sota el criteri d'unes decisions judicials que poden ser criticables, i en alguns casos potser són discutibles o errònies, però no per això trenquen els principis de la democràcia i de l'estat de dret.
La presó provisional pot ser criticada i considerada injusta o excessiva, però forma part de l'estat de dret, i no pocs juristes creuen, i algun advocat defensor així ho ha fet constar, que si cap dels acusats hagués fugit és molt probable que ara tots fossin a casa, en espera de judici.
Soc defensor de l'estat de dret, i del compliment del jurament fet en accedir al càrrec. Tots els càrrecs institucionals jurem fidelitat a la Constitució i a l'Estatut d'Autonomia. No poden ser paraules buides, ni ser objecte d'interpretació a gust de cadascú. D'aquí a pocs dies començarà el judici i podrem veure acusacions i defenses. Al final, tindrem resolució judicial, que agradarà més o menys, però estarà dintre dels paràmetres d'un estat de dret, com demostra el Democracy Index.
I per cert, fa un parell de dies que Puigdemont, des de Waterloo, defensava una Catalunya independent, amb «estretes i amistoses relacions amb Rússia»! Cal saber que Rússia, amb 3,17 punts, se situa en el sector de règims autoritaris, com tots els que tenen menys de 4 punts sobre 10. Que cadascú jutgi les amistats que uns i altres tenen o volen tenir.
