26 de gener de 2019
26.01.2019

Desconcertant!

25.01.2019 | 23:51

Ja fa temps que el panorama polític a Espanya és un autèntic galimaties, però a Catalunya també. Som moltes les persones que creiem en l'independentisme i que d'un temps ençà estem totalment desconcertades. Ja se sap que el món de la política és molt complex, però el que mai no es pot fer es jugar amb els sentiments de la gent. I darrerament el discurs dels polítics independentistes catalans és força desconcertant i també desmoralitzador.

És ben certa aquella dita que «l'home és l'únic animal que ensopega dues vegades amb la mateixa pedra». Fent un repàs històric del nostre petit país podrem adonar-nos com les ensopegades són constants i inacabables. Som tan animals que no n'aprendrem mai.

A les manifestacions de la Diada, a les concentracions de Lledoners, i des de les entitats cíviques sobiranistes, pot escoltar-se com es reclama enèrgicament a la classe política la «unitat». Els partits sobiranistes, però, continuen anteposant els seus interessos als de la col·lectivitat, i així anem...

Les batalletes entre els partits per aconseguir el lideratge del bloc sobiranista són patètiques i només aconsegueixen afeblir el procés.

El serial dels pressupostos espanyols i els invents per crear noves estructures polítiques que se superposen, són una mostra dels molts despropòsits que neguitegen bona part dels feligresos de la parròquia independentista. Els malabarismes polítics per intentar justificar les seves pròpies contradiccions no complauen els espectadors. Menys cagarel·la, menys super-estructures, menys il·lusionisme, i més anar tots a una.

L'any 2012 ja ho va anunciar l'expresident espanyol, José M. Aznar: «Abans es trencarà la unitat de Catalunya que la d'Espanya». I l'actual president espanyol, Pedro Sánchez, tampoc ha quedat curt. El mes de desembre passat, en una trobada informal amb els mitjans de comunicació, va mofar-se de la divisió existent entre les forces sobiranistes amb una estúpida ocurrència: «Els independentistes catalans no es posen d'acord ni per fer una vaga de fam». Mentre al sobiranisme català li manca unitat, l'unionisme espanyol en té de sobra.

Després de les violentes gar-rotades de l'1 d'octubre, dels injustos empresonaments, dels exilis forçats, del repressiu article 155, dels centenars d'alcaldes imputats, de les indiscriminades detencions policials sense garanties legals, etc., què més falta per aconseguir unir-se?

Tres apunts finals per reflexionar. El primer, totalment qüestionable però que fa pensar. L'any 1949, l'abat de Mont-serrat, Aureli M. Escarré, va dir a uns joves: «Feu pàtria; no feu política». I quan un dels joves li va preguntar quina era la diferència, l'abat va contestar-li: «Notareu que feu política quan us dividiu».

El segon apunt, és força inquietant. El diari Nació Digital de l'11 de setembre passat publicava que a les portes de celebrar-se la Diada un alt dirigent de la Generalitat va pronunciar en privat la següent frase: «Si demà alliberessin els presos, ens quedaríem sense discurs».

I el tercer apunt, un contundent requeriment. En un dels actes de suport als presos polítics a l'esplanada del centre penitenciari de Lledoners va intervenir Lluís Llach. Adreçant-se als polítics va cridar força emprenyat: «no es pot admetre res més que la unitat estratègica. Els ciutadans entenem la diversitat de les opcions polítiques i que cadascuna ha de defensar els seus posicionaments, però davant d'una emergència nacional com aquesta, us exigim unitat!».

D'ací a pocs mesos se celebraran eleccions municipals i europees, i novament s'ha desaprofitat una altra oportunitat per a la unitat. I «nar-hi nant»... fins a la propera ensopegada!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.