Manresa revisava aquells dies el seu planejament urbanístic global, és a dir, el seu Pla General d'Ordenació. Tot i que faltaven pocs mesos per a les eleccions municipals que crearien uns governs municipals democràticament escollits pels ciutadans, i que el consistori vigent encara responia als models de designació del franquisme, havia posat en marxa la revisió del pla. Però, conscient de la situació, els treballs passaven pel filtre d'una comissió consultiva en què hi havia representats diferents sectors socials i polítics i diferents interessos. El dijous 25 de gener aquesta comissió es va reunir i van aflorar discrepàncies de fons que van posar en qüestió tota la feina feta fins llavors i que havia conduït a un avenç del pla posat a exposició pública. L'extensió del territori sotmès a ordenació urbanística era la gran discrepància de fons entre les dues posicions. Els membres de la comissió lligats a organitzacions empresarials van arribar a proposar la retirada dels treballs i començar-los de bell nou amb altres criteris, mentre que els representants del moviment veïnal i dels partits d'esquerres defensaven el contrari.