El Senat espanyol és una cambra inútil, i aquesta setmana, a més a més, ha fet el ridícul més espantós. Val més que plegui.

Aquesta setmana, la majoria absoluta del PP ha forçat que la cambra es reunís per una compareixença de Pedro Sánchez sabent que aquest no hi aniria perquè era a Davos, a la trobada de les elits polítiques i econòmiques del món. Una ocupació més útil que respondre de la mateixa manera a les mateixes coses que ja pregunten al Congrés. Però el PP buscava una excusa per acusar Sánchez de menystenir el Parlament. Molts senadors d'altres partits van aixecar-se i van marxar. Tot plegat, una pallassada.

Per a què serveix el Senat? Per posar pals a les rodes i, de vegades, per decidir sense ser representatiu. Pot decidir l'aplicació del 155, per exemple. Si només el PP hagués volgut el 155 a Catalunya, l'hauria aprovat igualment, perquè el sistema electoral del Senat dona els mateixos senadors a cada província, al marge de la població. Quatre per Barcelona, quatre per Sòria. Amb un terç dels vots, el PP va obtenir quasi dos terços dels senadors.

Se suposa que és la cambra «de les autonomies», però no funciona com a tal. Respon únicament a lògiques de partit. No és proporcional i tampoc territorial: és una ximpleria. No hi ha cap raó per mantenir-la en funcionament, excepte si es confessa que el veritable motiu per crear-la, a la preconstitucional llei de Reforma Política del 1976, era donar a l'Espanya rural, extensa, menys poblada i més aviat conservadora, una eina privilegiada per frenar les dinàmiques polítiques de l'Espanya urbana, majoritària en població i llavors no tan conservadora. El 1978 la Constitució va donar continuïtat a l'invent, que encara dura.

S'ha parlat sovint de reformar el Senat. «No vam estar encertats», va confessar el constituent Miquel Roca Junyent a aquest diari. El canvi consistiria que tots els senadors fossin elegits pels parlaments autonòmics, i el nombre fos proporcional a la població. Una assemblea d'assemblees territorials per acordar qüestions del sistema autonòmic. Però continuarien prevalent les dinàmiques de partit, que passen al davant de les territorials a la majoria de comunitats.

El Senat no aporta res, falseja els resultats electorals, entrebanca la dinàmica política i, a més a més, cau en el ridícul. El més decent seria que els mateixos senadors el dissolguessin.