A vegades, que faci por no vol dir que hagi de ser terrorífic i que sigui ter-rorífic tampoc vol dir que hagi de fer por, sinó tot el contrari. M'explico, que és diumenge: dijous vaig sentir ter-ror travessant el Centre Històric de Manresa, vaig quedar glaçat veient comerços amb la imatge de fa mig segle, pensions que anunciaven bany a l'habitació com a gran novetat i vianants que semblaven trets dels emprovadors dels antics magatzems Urmu; la sensació va ser esgarrifosa fins a descobrir que tot el muntatge no era res més que els decorats exteriors del rodatge de la sèrie Hache per a Netflix. Per un dia els vells carrers manresans s'han vist convertits en els baixos fons de Barcelona, centre neuràlgic de la delinqüència i el tràfic de drogues, que tan magistralment havia relatat a les seves novel·les l'amic Vázquez Montalbán; vet aquí com la por es va convertir en satisfacció, fins i tot entusiasme, perquè algú tornava a convertir la meva ciutat en una ciutat de cine.
El proper dissabte durant dotze hores, de les cinc de la tarda a les cinc de la matinada, la sala dels Carlins es transformarà en un escenari terrorífic per projectar una selecció de les pel·lícules més esfereïdores de la història, recuperant les mítiques dotze hores de cinema de terror que als vuitanta i noranta havien convertit la Sala Ciutat en una festa d'esglais. Tot un munt de gent i complicitats han iniciat una campanya per rehabilitar un dels escenaris de cultura més importants en la història contemporània de Manresa, des d'actors, actrius, activistes socials, fins a jugadors del Baxi Manresa, han unit esforços per fer possible un projecte que té la connivència d'entitats, persones i institucions, com a garantia de voluntat, entusiasme i èxit.
Després d'un crowdfunding que en un temps record ha assolit objectius i el suport d'Ajuntament i Generalitat, en pocs dies es començaran a treure butaques per posar guapa una sala teatral que ho necessita si vol fer costat i estar a l'alçada de comerços, locals d'oci i restauració, que aposten per un Centre Històric integrador, motivador i acollidor. La nit del cinema de terror, com els actes posteriors que vindran en format lúdic medieval o musical, amb la finalitat de recaptar fons, no pretén espantar sinó tot el contrari. El proper dissabte no anirem al teatre, anirem a un teatre que us proposa passar por per un equipament que vol deixar de fer por; segur que al llarg de dotze hores podeu trobar una estona per obrir la porta, entrar i descobrir un escenari que molt aviat, amb la cara neta, la il·lusió i els objectius renovats, us convidarà a veure l'espectacle d'un centre històric en transformació... és el de la nostra ciutat, el guió l'escrivim nosaltres i ser-hi només com a espectadors passius no s'hi val.
