Han calgut tretze dies per treure el petit Julen del forat excavat per buscar aigua que el que ha trobat ha estat una de les morts més angunioses que es recorden. I, perquè no sigui inútil, caldria extreure'n alguna lliçó.
Tan moderns, tan avançats, tan potents i tecnològics, però qui ha manat durant tretze dies interminables ha estat una muntanya.
Si és cert que s'ha fet tot el que s'ha pogut, el resultat inapel·lable és que han calgut gairebé dues setmanes per fer un forat al terra vertical de poc més de 70 metres i un d'horitzontal de 4 metres. És el que, en aquests moments, donen de si els nostres coneixements i la maquinària amb ells creada.
Una imatge que possiblement heu vist aquests dies és el d'una perforadora foradant un cor. És una forma gràfica d'expressar com les notícies sobre l'operatiu de rescat del Julen des del dia 13 de gener han colpit l'opinió pública. Crec que hauria estat més encertat que el símbol del cor i la perforadora el d'un cervell que no hi ha forma de perforar. Aquest cervell tan dur com un roc és el d'una societat que no estimula com cal la investigació, que deixa que s'escampi la llei del mínim esforç amb estudiants mal orientats abocats a un nivell d'atur juvenil d'escàndol mentre s'endarrereix l'edat de jubilació en comptes d'avançar-la. Perquè no es perfora amb el cor sinó amb el cap.
