El president del Govern espanyol, Adolfo Suárez, havia convocat eleccions generals per al dia 1 de març, i aquest diari dedicava aquells dies la seva darrera pàgina a entrevistar els candidats de les seves comarques. L'edició del dissabte 27 de gener mostrava posicions extremes cara a cara. Per un costat, Marcel·lí Llorens, candidat a senador per Coalició Democràtica, formada per Aliança Popular i dos grups menors. Per l'altre, Miquel Cura, candidat a diputat a les llistes del BEAN, Bloc d'Esquerres d'Alliberament Nacional. Cap dels dos no tenia possibilitats de sortir elegit, però eren perfectament capaços de defensar les propostes de les candidatures que integraven. Llorens es declarava liberal amb un passat monàrquic «joanista» (partidari de Joan de Borbó, exiliat a Estoril durant el franquisme), i deia: «És molt relatiu això de les dretes i les esquerres. Jo crec que s'està a la dreta o a l'esquerra, però no se n'és». Cura, en canvi, denunciava la «Constitució imperialista i anticatalana» acceptada pels diputats catalans i demanava suport a «una nova esquerra nacionalista, per salvar la democràcia i estar alerta quan es retallin les llibertats». Fa 40 anys.
