Manresa no és plana i fàcil per pedalar. Però aquesta realitat, que sempre ha estat la gran excusa, cada cop té menys pes. En aquests moments el creixement de l'ús de la bicicleta per a l'esport popular i per a l'oci és tan gran, i és tan general en la sempre imitada Barcelona, que les condicions són molt més favorables que fa deu anys. Això sense tenir en compte la proliferació dels aparells elèctrics. En aquests moments es pot afirmar que si la bicicleta no prospera als carrers de Manresa és perquè, realment, la ciutat no dona cap facilitat. Hi ha pocs trams de carril bici dignes d'aquest nom, i estan lligats entre ells de forma incompleta per trams que no es pot pretendre que són aptes per a la bicicleta. Manresa no té un veritable carril bici o, si en té, és una broma. Posar un senyal en un parell no és promoure la bicicleta; cal crear-li un espai clar, visible i segur pel qual es pugui arribar a tot arreu. A hores d'ara no és així. Cal admetre-ho i posar-hi remei amb prou convicció política per no fer marxa enrere un altre cop quan ploguin les crítiques dels conductors.
