Remuntem-nos als anys 30 del segle passat, quan a Berga, en un modest taller del carrer Barcelona, un personatge de nom Sebastià Freixa, després d'haver-ne après l'ofici a la capital catalana, emprenia l'activitat de fabricació de carros de tracció animal, el mitjà de transport i càrrega encara més usual en aquells temps.

Arribats els anys 50, la inexorable suplantació del carro pels vehicles motoritzats afeblí greument l'activitat d'aquell taller. Per altra banda, a les nostres comarques del Bages i Berguedà, el consolidat predomini de la indústria tèxtil suggerí al jove hereu d'aquella família, Ramon Freixa, i a la seva esposa, Concepció Bascompte, la urgència de reorientar l'activitat productiva cap a la recuperació i comercialització de matèries primeres, maquinària tèxtil en desús i residus industrials en general.

Però heus aquí que, trenta anys després, la imminent i implacable caiguda de la indústria tèxtil com una nova amenaça a l'economia comarcal i familiar obligà Josep Freixa Bascompte, ja en tercera generació d'aquella emprenedora nissaga, amb el concurs del seu pare Ramon, la seva germana Anna, i l'esposa, Neus Capdevila, a explorar noves alternatives empresarials. El resultat fou, l'any 1987, la creació de la societat mercantil Containers del Berguedà, S.L. i poc després la de Tractaments Ecològics, S.A., que feren possible obtenir la concessió del servei municipal de recollida de residus i neteja viària a la ciutat de Berga.

Poc després, la nova Llei de Residus del 1993 feu preguntar-se als nostres protagonistes el perquè de no intentar assumir la complexa i alhora il·lusionant gestió del nou abocador comarcal, projecte que esdevingué realitat i amb excel·lents resultats. Amb encert deia George Bernard Shaw que «molts homes observen el món i es pregunten: per què? I són uns altres els valents homes que observen el món i es pregunten: per què no?».

Quasi un segle ha transcorregut des que els primers carros fabricats sortien del taller Freixa del carrer Barcelona. Un segle d'inicials il·lusions, frustracions sobrevingudes i reaccions coratjoses. Tot un digne exemple de model empresarial català. Amb el mèrit afegit, això sí, d'haver-se produït aquest cas en una comarca com la nostra, tan poc abundosa avui en iniciatives similars, després de viure la llarga centúria infeudada i subordinada a les colònies industrials externes.

Avui en dia, el complex empresarial de la família Freixa, on la quarta generació ja hi és fortament implicada, dona feina a un total de 140 treballadors en una superfície industrial que suma 25.000 m2 al Berguedà, amb més de 12.800 m2 repartits entre el Bages i l'Anoia.

I en fi, una experiència professional ja tan estretament implicada en els nous i exigents reptes ecologistes, i sota les directrius del Consell Comarcal, ha permès a Tractaments Ecològics, S.A. assumir la responsabilitat d'implantar en gran part dels municipis berguedans l'innovador sistema de recollida selectiva de residus domèstics denominat «porta a porta», que ben aviat ha guanyat crèdit entre els ciutadans.

Aquests són, en insuficients ratlles, els resultats d'un esforç empresarial berguedà a l'abric d'un laboriós i audaç nucli familiar que fa honor a aquelles paraules de Mahatma Gandhi: «Entre les qualitats més essencials de l'esperit humà hi ha la confiança en un mateix i crear confiança en els altres».