Una raó de ser de la Crida per la República, que es va constituir dissabte passar com a associació política però que al mateix temps s'ha inscrit com a partit polític, és la constatació que les sigles del PDeCAT no poden guanyar eleccions. La formació de David Bonvehí carrega pedres molt grosses a la motxilla. Per començar, el fet que tothom la veu com la continuadora de Convergència, que era el partit d'Artur Mas però també el de Jordi (i Oriol) Pujol. Després, el pèssim tancament de l'assemblea fundacional, quan gent de molt pes va quedar fora d'una direcció que, a més a més, Carles Puigdemont va menystenir ostensiblement quan va impulsar Junts per Catalunya. Quim Torra no els envia cap mostra d'afecte. I la segona figura de Junts Govern, Elsa Artadi, va estripar el carnet. Amb aquests galons no és gens fàcil anar a demanar el vot als ciutadans. En canvi, la persona de l'expresident exiliat, ella sola, va capgirar les enquestes del 21-D.

Antoni Morral, que ha estat elegit secretari general de la Crida, va ser entrevistat ahir a TV3 a les portes de Lledoners, on anava a reunir-se amb Jordi Sànchez, aclamat com a president, i en els pocs minuts que va durar l'entrevista va pronunciar quatre o cinc vegades «no volem que ens vegin com una amenaça», frase dirigida a la resta del món independentista. Mal senyal quan les preguntes sobre el que és una nova formació política obtenen com a resposta l'afirmació del que no és. Morral està cridat a ser-ne la cara visible, principal portadora del discurs, ja que Sànchez no només és a la presó sinó que d'aquí a uns dies serà traslladat a la de Soto del Real, a Madrid, on no gaudirà de les mateixes facilitats per comandar l'entitat des de la cel·la. Encara més si ha de dedicar una gran part del seu temps al judici.

La Crida assegura que no és un partit polític de la mena tradicional, sinó un «espai» que pot encabir gent de dretes i esquerres unides pel «mandat de l'1 d'octubre». Fa quatre dècades, Convergència també deia que al seu interior hi cabien les dretes i les esquerres, ja que en aquells moments la prioritat era aconseguir l'autonomia i dotar-la de contingut, i després ja es decidiria com es governava. Però a la pràctica va ser un dels partits que es disputaven la decisió popular. Si la Crida es presenta a unes eleccions a les quals també concorri Esquerra, la teoria de l'espai unitari serà de difícil defensa. I per descomptat que Esquerra no té ganes de desaparèixer. És una qüestió biològica, pròpia dels éssers vius, que s'anomena «instint de supervivència».