29 de gener de 2019
29.01.2019
Regió7

Recuperem els nostres carrers i ciutats

La nostra cultura mediterrània és de viure als carrers, als espais a l'aire lliure, i això és cada cop més difícil perquè el suposat espai públic està sotmès a la dictadura del trànsit i les presses

28.01.2019 | 23:05
Recuperem els nostres carrers i ciutats

Dimecres passat vaig estar escoltant l'antropòleg social Manuel Delgado en una xerrada que va fer a Manresa, a l'ateneu Espai Roig, per parlar d'espai públic i conflicte social. El primer que va dir va ser que «l'espai públic no existeix», que és una descripció política que descarta el conflicte social i que l'espai públic existeix contra el carrer, va ser fins i tot divertit quan va dir que «la meva mare mai em va enviar a jugar a l'espai públic», i va fer pensar molt quan va afirmar que, per molt que l'espai públic digui que tots som iguals, el carrer demostra que no és cert. «A l'espai públic no hi ha pobres, és una idea per a la classe mitjana d'un món feliç». I te tota la raó, el company Manuel. Fa massa temps que ens estem quedant sense els nostres carrers, i les nostres ciutats de vegades semblen només aparadors per vendre alguna cosa irreal. Està clar que ens les estan robant.

La nostra cultura mediterrània és de viure als carrers, als espais a l'aire lliure, i això, a les nostres ciutats, és cada cop més difícil perquè el suposat espai públic està sotmès a la dictadura del trànsit i les presses i, és clar, de l'especulació. Hi ha estudis que diuen que només una quarta part de la població fa ús del vehicle privat, i les tres quartes parts restants usen transport públic, o no contaminant, o van a peu, i, en canvi, quan es tracta de l'ocupació de l'espai i de la despesa, s'inverteix la proporció i aquesta quarta part gasta les tres quartes parts de l'espai i del pressupost. De fet, cada vegada més estudis demostren que és possible reduir l'espai dedicat als cotxes sense que s'incrementi la congestió als carrers adjacents. És el que els experts anomenen «evaporació de trànsit», que porta amb si una millora ambiental i de qualitat de vida notòria. Els carrers, els barris són, o haurien de ser, la casa de tota la ciutadania, l'extensió de l'espai més privat de casa, on la gent més pròxima, «els veïns», es troba i conviu, de forma quotidiana, on la canalla fa la colla, on la gent gran surt a seure al banc i fa la xerradeta mentre, si vol, pren el sol.

Cada persona té referències, espais que comparteix amb les seves veïnes i els seus veïns, que els fa empatitzar i reconèixer-se com a iguals: comerços, escoles, centres de salut, bars, teatres, ateneus, centres cívics, espais verds, parades de bus, etc. L'espai públic de les nostres ciutats no es democràtic, tal com va dir Manuel Delgado, no està dissenyat per facilitar les relacions humanes, ni les relacions a partir de la igualtat, ni les relacions de cooperació, sinó que fomenta i pràcticament només permet les relacions de poder, perquè és el que el capitalisme econòmic-especulador i la cultura patriarcal demanen. És a dir, les relacions on hi ha qui guanya (pocs) i qui perd (la majoria).

Jo soc el primer que diu que hi ha d'haver uns codis de conducta i de valors socials entre ciutadans per conviure, però el que està succeint a la pràctica és que s'instrumentalitzen ordenances i lleis que només busquen criminalitzar la protesta social i amagar la pobresa als nostres carrers i a les nostres ciutats. Sense escoltar en gaires ocasions els moviments veïnals i socials que són els protagonistes.

La ciutat i els seus carrers són, o haurien de ser, un espai físic de trobada, per caminar, per passejar, moure's per la ciutat hauria de ser una activitat gratificant. L'apoderament que representa caminar pel mig de la calçada, en comptes de la vorera com sempre. Perquè ser conscient de la nostra ciutat, la dels ciutadans, i no de la ciutat per al trànsit, és genial, com quan cridem tots com una sola veu per defensar els nostres drets un 1 de maig, un 8 de març, etc.., o quan fem trobades en una plaça i fem una assemblea, les festes veïnals són moments també de recuperació ciutadana de petites parts de sobirania social, que ens fa ser conscients del poder que tenim, que és al cap i a la fi la sobirania real a les ciutats, el que representa i ens adonem que és la nostra ciutat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit