Tancar una residència d'avis municipal, encara que sigui petita i no ofereixi atenció per a dependents, no és mai popular i a cap govern no li fa cap bé en la fase final del mandat i a les portes d'unes eleccions. Segurament per això, el govern de Manresa ha rodejat el tancament de la residència Catalunya d'una boira de sospita, fruit de la seva incapacitat per afrontar les coses com són i explicar d'entrada que l'equipament es tancaria perquè requeria una inversió important i el govern no tenia intenció de fer-ho. En comptes d'això, l'equip de CDC i ERC es va refugiar en l'argument que la residència no podia ser reformada perquè l'edifici estava catalogat i no ho admetia, obviant la importància decisiva de la inversió que no vol fer. A l'hora de la veritat ha resultat que l'edifici no està protegit i el govern s'excusa dient que va ser un error. Per saber si un edifici està protegit només cal mirar la llista. Que un govern erri en una dada tan senzilla o és una excusa poc versemblant o és una gran potineria. Costa dir quina de les dues coses és pitjor.