Per una vegada i sense que serveixi de precedent, parlarem d'un fet que està relacionat amb el meu treball personal, espero que em perdoneu. I és que pel mateix fet de badar, quasi bado massa i em deixo de comentar la presentació a la Comunitat de la Catalunya Central de la creació d'una Càtedra de Salut Mental amb seu a la Unitat Docent de Manresa de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i amb el suport de la Fundació Althaia. Una càtedra per comentar des de diferents vessants i visions.

Coneixem que en les darreres dècades l'atenció de les persones afectades de malalties psiquiàtriques ha passat d'una assistència a grans hospitals psiquiàtrics a l'atenció a la comunitat; cal recordar que per la dècada dels 50 del darrer segle més de 25.000 persones estaven ingressades en aquests centres; actualment, en llarga estada, al voltant de 2.000 persones, ateses en Centres de Salut Mental, Hospitals i Centres de Dia, Unitats d'Aguts en Hospitals Generals, Clubs Socials...

Coneixem que l'atenció a aquestes persones necessita una valoració holística de l'estat psicopatològic i de les necessitats socials, i que els recursos assistencials, en cada territori, s'han d'integrar per tal d'acompanyar les evolucions cròniques de les malalties. Cròniques no vol dir irreversibles sinó de llarga durada, amb fluctuacions de l'evolució, que precisen modificar l'atenció per a cada situació.

Coneixem que el sistema de salut mental i addiccions desenvolupat en el transcurs dels anys a Althaia ha esdevingut un referent i s'ha implementat, adaptant-se, en altres territoris, com ha sigut a Osona. Sabem també que els resultats en salut mental del Bages i Osona posen de manifest que són el que s'anomena una àrea epidemiològica ben definida.

Coneixem que els factors socials incideixen i condicionen l'evolució de les malalties psiquiàtriques.

Coneixem que tant el Mental Health Action Plan de l'OMS com el Pla Estratègic de Salut Mental del Departament de Salut donen consistència al sistema de salut mental implementat a les nostres comarques.

Coneixem que les persones afectades, el moviment en primera persona i les seves famílies i el seu entorn han de participar en els plantejaments terapèutics.

Coneixem que els plans docents dels diferents professionals està, actualment, fragmentat i dona una resposta enfocada a l'especialització; psicologia, psiquiatria, neuropsicologia, infermeria de salut mental, terapeutes ocupacionals, treball social, educadors socials, insertors laborals, per no oblidar la necessària implicació del camp educatiu i de protecció a la infància, entre d'altres.

És per això que necessitem una visió integradora tant del coneixement com de les intervencions. Queda palesa la necessitat d'adquirir més coneixement, fer recerca i impartir una docència amb visió de Sistema Assistencial Integrat i ajudar a aplicar-ho a la pràctica assistencial, sense oblidar la promoció de la salut i la prevenció de disfuncions patològiques. Una vegada més, el nostre territori, les institucions i els professionals iniciem un camí innovador i de futur al servei de les persones i de la nostra societat.