El Govern espanyol està preocupat per la mala imatge que té el país en molts mitjans de comunicació internacionals i en esferes d'influència de tot el món. I preveu que aquesta imatge pot veure's encara més perjudicada durant el desenvolupament del judici contra els líders independentistes que començarà aviat. En conseqüència, està disposat a mobilitzar fins al límit dos instruments poderosos que precisament no es troben a les mans dels processats i dels seus partidaris: tot l'exèrcit de la diplomàcia espanyola i els diners del pressupost, al servei una vegada més de la sagrada unitat de la pàtria. Es multiplicaran doncs les visites, s'escriuran articles en tots els diaris possibles, s'oferiran totes les entrevistes i reunions necessàries per refer aquesta imatge tan malmesa.
Com tothom sap, a l'hora d'emprendre qualsevol campanya, cal ser precisos en el diagnòstic del mal que es vol evitar. Si no, corres el risc de perdre el temps i els diners. Això és el que li passa sovint a Pedro Sánchez quan insisteix a presentar el conflicte sobiranista com una baralla interna entre catalans i no com allò que és en realitat: un contenciós territorial d'enorme profunditat i d'arrels molt antigues i una pugna per la preservació dels drets civils i polítics, en una democràcia cada cop més autoritària.
Amb això de la mala imatge d'Espanya, es repeteix el mateix error: Borrell i els seus col·laboradors, que han hagut d'admetre l'existència del problema, estan convençuts que tota la culpa del mal són les fake news que els independentistes del país i de l'exili escampen per les cancelleries i els periòdics internacionals. Cal, doncs, contrarestar aquestes notícies falses amb una morterada de milions traduïda en la campanya que ara s'anuncia. Però el ministre de la desintoxicació no sembla comprendre que la imatge dels policies del Piolín atonyinant gent pacífica que simplement es disposava a votar no es pot neutralitzar amb dotzenes d'articles d'encàrrec. I que la imatge de polítics demòcrates tancats amb llargues presons preventives o condemnats a un exili forçós no es combat amb dinades i entrevistes. I que una petició de penes gravíssimes a partir d'un relat insostenible, en un procés judicial amb notables irregularitats processals, no es pot esbor-rar amb declaracions a diaris i revistes. Finalment, la pèrdua regular i sistemàtica de la qualitat democràtica, amb persecucions contínues contra la llibertat d'expressió, no es cura amb l'acció d'ambaixadors i diplomàtics.
Si Espanya vol millorar la seva imatge malmesa pel món ho té relativament fàcil. N'hi ha prou simplement de permetre que tot projecte polític de signe pacífic pugui ser debatut i finalment sotmès a la consulta dels ciutadans afectats. Que els promotors d'aquest projecte no siguin sotmesos a presó i a peticions de condemnes que l'únic que persegueixen és simplement l'escarment i el càstig. Que la justícia espanyola funcioni d'acord amb uns paràmetres d'independència equivalents als de la resta d'Europa, de manera que puguin evitar el ridícul en els tribunals comunitaris. I que sigui possible a tots els ciutadans i els pobles d'Espanya l'exercici dels seus drets amb tota llibertat, com es fa en les democràcies més avançades.
Borrell i Sánchez, doncs, s'equivoquen en el diagnòstic, i per tant de res no servirà gastar tants i tants milions en una campanya condemnada al fracàs. Un cop més, més els valdria a ells i a nosaltres oblidar-se de tants tribunals i policies i començar a bellugar-se en el ter-reny polític, neutralitzant una extrem dreta que els menja el territori cada dia que passa.
