Quan jo era petit (va dir en Pesat Batalletes) a Manresa es recollien les escombraries porta a porta. Per davant de casa passava el carro de les deixalles, estirat per un animal. La gent baixava els residus domèstics dins de galledes metàl·liques, amb fulls de diari al fons. La major part del contingut era el que avui s'anomena «fracció orgànica» i que és, justament, la menor de totes en volum. Però en aquells anys les begudes es compraven en envasos retornables, i al forn i a la carnisseria les barres i els talls de xai s'embolicaven amb fulls de paper. Verdures i llegums a doll -inclòs el llegum cuit- se servien en paperines. Tot aquest paper anava molt bé per encendre l'estufa de carbó o la cuina de carbonet. L'ús del plàstic com a envàs era infinitament menor que l'actual (per cert, no sé de què serveix fer pagar les bosses del súper perquè anem a comprar amb el cistell, quan al final l'omplim d'aliments no només envasats en plàstic i en safates de porexpan).
Amb el temps va passar que les famílies ja no podien garantir que sempre hi hauria algú a casa per baixar la galleda a l'hora justa, de manera que la baixaven abans, i gats, gossos, mosques i calor tenien temps de sobres per fer de les seves. Llavors les bosses van substituir les galledes, però com que s'estripaven (quins ullals que tenen, els cànids i els felins, i quins peus, els brètols!) i ocupaven espai a les voreres, les autoritats van instal·lar els contenidors, entorn dels quals es van crear veritables batalles: de sobte tothom tenia ganes de caminar i demanava que els instal·lessin ben lluny de la seva finestra. Mentre passaven aquestes coses, anaven canviant els hàbits de consum, la gran distribució es menjava les botiguetes de queviures a pes, i les autoritats sanitàries obligaven a envasar-ho tot, fins que el volum de l'embolcall superava el d'allò embolcallat. Adeu al petricó de llet crua de la lleteria, hola tetrabric. En el camp de les ampolles van passar a dominar les no retornables. Amb tot plegat, el volum de residus es disparava, i naixia la recollida selectiva: cartró, plàstic, vidre. Cinc contenidors, cinc, inclosos el marró de l'orgànica i el gris de l'això-no-sé-on-va.
I ara la CUP proposa tornar Manresa a la recollida porta a porta, com quan jo era petit. Això sí, amb separació. Cinc galledes, i atents a quina toca baixar avui. El progrés és helicoïdal: ens movem en cercles que ens tornen a deixar on érem, però un pam més enllà.
