Hi ha entrenadors que consideren que els partits comencen quan es fan públiques les alineacions. Opinen que, en el mateix moment en què els jugadors saben si jugaran, amb qui i contra qui, comencen a compondre a les seves ments un partit intuït que influirà en el partit real. Si això és correcte, també podem dir que el judici al procés va començar ahir, quan el Suprem va fer pública l'alineació de l'equip dels testimonis, l'únic que quedava per conèixer. En l'escrit on el tribunal detalla qui és acceptat com a testimoni hi ha una paradoxa interessant. Noam Chomsky, la màxima autoritat mundial en gramàtica i psicologia del llenguatge, és rebutjat perquè «en un judici penal el testimoni és examinat pel coneixement directe que té dels fets, [...] i no hi ha una figura processal per a una persona que aporti una valoració personal dels fets». I seguint aquest fil, el tribunal també desestima Pilar Rahola perquè «són prescindibles les seves valoracions». Efectivament: un judici ha de ser un examen fred i meticulós de fets i de proves, que no són altra cosa que més fets. Fets i més fets. Si en aquest cas fos estrictament així, els processats tindrien totes les de guanyar. Lamentablement, no és probable. Perquè en aquest afer l'important de debò no són els fets, sinó els significats. I qui els hauria de jutjar no és un tribunal. Si algú podria analitzar-los bé no és el Suprem sinó Chomsky, precisament.
