Una de les normes, a la vegada que una de les millors bondats per a l'economia segons els liberals i neoliberals defensors del model capitalista, és la lliure competència. Perquè tot vagi bé i, segons els seus valors, «es creï riquesa», cal eliminar «obstacles» que trenquin el mercat controlat per un -per exemple l'Estat- o per uns pocs. Cal competir en igualtat de condicions, diuen. Si no hi ha competència ho anomenen «mercat captiu». I això sembla que és terrible. No poder posar-hi les urpes per fer-ne business, ui, sí, molt greu.

Així, la doctrina capitalista ja impregnada fins al moll de l'os a gairebé tot el món ha anat «obligant» els Estats a desprendre's de tots aquells recursos i béns que estaven en els seus inicis controlats i regulats des de les Administracions. És a dir, llum, gas, aigua i altres. Per dir-ho ras i curt, allò que abans era de tots ara és de les multinacionals, amb accionistes que busquen el màxim benefici i que ens sotmeten a la llei de l'oferta i la demanda -l'altre mantra capitalista- en qüestions que no són béns de luxe sinó de primeríssima necessitat.

Aquesta setmana hem sabut de l'augment de la llum, una barbaritat. I ara és quan comencen a inflar-nos el cap: que si a l'hivern hi ha més demanda, que com que hi ha més demanda i a més a més no ha fet vent (?) els megawatts són més cars... en fi, que ja t'ho trobaràs al rebut. I poca cosa podràs fer, això no són unes sabates o un cotxe, que pots decidir si el compres o no. A pagar.

Si això per si mateix ja és dramàtic, la cosa empitjora amb el trist paper del Govern espanyol. Suposadament als governs els queda el paper de regulador. Però ai las, sembla que no s'hi atreveixen, potser per allò de les portes giratòries?

Un exemple, des del 2012 l'IVA de la llum és el 21% , s'aplica l'IVA general a un bé de primera necessitat, això el PSOE no ho ha canviat. Aquesta imposició sobrepassa en 3 punts i mig la mitjana europea.

Per què a un bé de primera necessitat no se li aplica l'IVA superreduït? Molt fàcil, doncs perquè la demanda de llum està garantida. És a dir, el Govern volia obtenir molts ingressos per poder pagar el rescat bancari.

Sí, amics i amigues, què millor que treure els dinerons (a part de deixar d'invertir en salut , educació, etc..) d'allà on tots paguem factura. Això sí, l'impost als articles de megaluxe, ni tocar-lo, no fos cas que la demanda de iots baixés.

Ja ho va dir el «senyor» Rato: «És el mercat, amics». Sí, el mercat és lliure, i ho és perquè fa negoci i benefici a costa de productes i béns de primera necessitat, sense cap contrapès. Enfront, la ciutadania, sense escapatòria, captiva. I a pagar. Algun dia hauríem de dir prou, no?