Manresa no s'agrada, com a destí turístic. Ho diu un estudi que han fet que diu que els manresans no es creuen -no ens creiem- que Manresa pugui ser atractiva turísticament. I és clar, així anem. Diria que l'estudi té raó. Potser no sé per què, però té raó. I Manresa no se'n surt, turísticament.

Recordo fa molts, molts anys que la notícia va ser un autobús encallat a la plaça Infants, a tocar del barri vell, barri antic, centre històric -diguin-li com vulguin. La notícia, de fet, no era que l'autobús estigués encallat en una plaça que té aspecte de rotonda i on sovint s'encallen autobusos. La notícia és que el bus anava ple de japonesos. Un munt de japonesos encallats. I la pregunta que ens fèiem aleshores, i que segurament ens faríem ara si un altre autobús s'encallés, era... i què feien tots aquests japonesos... AQUÍ? Que s'han perdut? Aquí vol dir a Manresa. No ens ho creiem. I els polítics i responsables de la cosa turística hi donen voltes. Moltes. Jo penso, humilment -no sé pensar de cap més manera-, que el problema són les voltes que hi donen. Hi donen massa voltes. I fa molts anys que hi donen voltes. De vegades en comptes de voltes has de tirar pel dret. I fer. I refer. I equivocar-te i seguir. Error i encert. Error i encert. Les voltes que donen són per trobar una porta per entrar que no hi és. Perquè tot és porta si saps on vas. I mentre dones voltes no fas res més.

L'ADN de la ciutat la fa còmoda de mides, raonablement tranquil·la, ben servida de serveis i poc avesada al soroll -entès soroll com fer-la grossa-, i més aviat procliu a no sortir gaire a la foto. Deu ser el que té viure a l'ombra de Montserrat. Potser sí que el problema és l'ombra. No, no ho crec, perquè tant a la ciutat com pels voltants hi ha potents iniciatives que atrauen i enamoren. Kursaal, l'Oller del Mas o Abadal, per dir tres noms que van a totes. Sense voltes. El tarannà. És el tarannà. Un tarannà molt manresà, molt institucionalment compartit, poc avesat a creure's l' estarlet. Poc avesat a creure's que això que tens és l'hòstia. Turistes? Vinguts d'on? Per veure què? Per fer què? És veritat. El dia que la ciutat s'enamori d'ella mateixa sortiran espurnes i tindrem cues per entrar. D'altres ciutats ja ho han fet. I els va millor. Primer tu t'enamores del que és teu i tot seguit els de fora tenen ganes de venir a veure això teu. I ho expliques. I et vens. I et vens bé. Però per enamorar-te han de passar coses. T'han de passar coses. Has de provocar coses. Invertir i repetir i fer-la grossa. Ai! i això no surt ni als estudis encarregats, ni a les enquestes a peu de plaça, ni als despatxos dels organismes concertats. I no surt donant voltes. Què se'n feu haver fet d'aquell bus de japonesos? Em sembla que sé on són.