03 de febrer de 2019
03.02.2019

Manresa no m'enamora. Ni a mi, ni a molts. Ho diu un estudi

02.02.2019 | 23:54

Manresa no s'agrada, com a destí turístic. Ho diu un estudi que han fet que diu que els manresans no es creuen –no ens creiem– que Manresa pugui ser atractiva turísticament. I és clar, així anem. Diria que l'estudi té raó. Potser no sé per què, però té raó. I Manresa no se'n surt, turísticament.

Recordo fa molts, molts anys que la notícia va ser un autobús encallat a la plaça Infants, a tocar del barri vell, barri antic, centre històric –diguin-li com vulguin. La notícia, de fet, no era que l'autobús estigués encallat en una plaça que té aspecte de rotonda i on sovint s'encallen autobusos. La notícia és que el bus anava ple de japonesos. Un munt de japonesos encallats. I la pregunta que ens fèiem aleshores, i que segurament ens faríem ara si un altre autobús s'encallés, era... i què feien tots aquests japonesos... AQUÍ? Que s'han perdut? Aquí vol dir a Manresa. No ens ho creiem. I els polítics i responsables de la cosa turística hi donen voltes. Moltes. Jo penso, humilment –no sé pensar de cap més manera–, que el problema són les voltes que hi donen. Hi donen massa voltes. I fa molts anys que hi donen voltes. De vegades en comptes de voltes has de tirar pel dret. I fer. I refer. I equivocar-te i seguir. Error i encert. Error i encert. Les voltes que donen són per trobar una porta per entrar que no hi és. Perquè tot és porta si saps on vas. I mentre dones voltes no fas res més.

L'ADN de la ciutat la fa còmoda de mides, raonablement tranquil·la, ben servida de serveis i poc avesada al soroll –entès soroll com fer-la grossa–, i més aviat procliu a no sortir gaire a la foto. Deu ser el que té viure a l'ombra de Montserrat. Potser sí que el problema és l'ombra. No, no ho crec, perquè tant a la ciutat com pels voltants hi ha potents iniciatives que atrauen i enamoren. Kursaal, l'Oller del Mas o Abadal, per dir tres noms que van a totes. Sense voltes. El tarannà. És el tarannà. Un tarannà molt manresà, molt institucionalment compartit, poc avesat a creure's l' estarlet. Poc avesat a creure's que això que tens és l'hòstia. Turistes? Vinguts d'on? Per veure què? Per fer què? És veritat. El dia que la ciutat s'enamori d'ella mateixa sortiran espurnes i tindrem cues per entrar. D'altres ciutats ja ho han fet. I els va millor. Primer tu t'enamores del que és teu i tot seguit els de fora tenen ganes de venir a veure això teu. I ho expliques. I et vens. I et vens bé. Però per enamorar-te han de passar coses. T'han de passar coses. Has de provocar coses. Invertir i repetir i fer-la grossa. Ai! i això no surt ni als estudis encarregats, ni a les enquestes a peu de plaça, ni als despatxos dels organismes concertats. I no surt donant voltes. Què se'n feu haver fet d'aquell bus de japonesos? Em sembla que sé on són.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit