A Rac1 tenen un col·laborador per a les retransmissions dels partits de l'Espanyol, Dani Solsona, que parla un català una mica sui generis, per dir-ho d'una manera fina. En el penúltim partit de la lliga on va intervenir com a comentarista (avui n'hi torna a haver), en què els periquitos van jugar molt malament i van perdre per 3 gols a 0 contra l'Eibar, va repetir diverses vegades l'expressió «se la toquen». Es volia referir al fet que els jugadors tocaven i tocaven la pilota però el seu joc no anava enlloc. Finalment, de tant insistir en el tema, un dels periodistes que feia la retransmissió s'hi va fixar i, sense dir-ho directament ni mirar de rectificar l'expressió errònia i equívoca, va deixar anar que, si es fa o no es fa un bon ús del pronom, el sentit del que es vol expressar pot canviar una mica. Certament. En aquest cas estava claríssim que el que volia dir Solsona no és el que estava dient, i que no era que als jugadors de l'Espanyol els hagués agafat, de sobte, un atac d'onanisme incontrolat, sinó que el seu joc no tenia criteri. No és un fet excepcional que a la ràdio hi surti, de tant en tant, algú que trinxi el català. El més preocupant, però, no és que aquesta persona no domini prou la normativa de Fabra sinó que els responsables de l'emissió no el corregeixin quan toca. Amb un «Dani, has de dir 'la toquen'» el primer cop n'hi hauria hagut prou. Una vegada va fer riure, deu de seguides, pena.
