05 de febrer de 2019
05.02.2019
Regió7

Elogi del municipalisme

Penjar les botes de la política municipal m'està costant, ho admeto, entre altres coses perquè és una activitat preciosa que recomano a tothom i de la qual sempre es treu més del que es dona

04.02.2019 | 22:31

Permeteu-me una incursió autobiogràfica. Des de la mort de Franco s'han fet a Manresa (i a la resta de municipis catalans sota jurisdicció espanyola) 10 eleccions municipals. A les dues primeres, 1979 i 1983, el meu pare es presentava de cap de llista del PSUC. A les 7 darreres, del 1991 al 2015, un servidor ha anat a la lista de la CUP (abans AUP) i ha viscut les campanyes de forma intensa. Només una vegada, l'any 1987 (tenia 19 anys), no recordo ni haver votat ni haver-me preocupat gaire o gens pel resultat.

El cas és que, 40 anys després d'aquell 1979, enguany hi torna a haver eleccions municipals i aquesta vegada no només no figuraré en cap llista ni participaré en la campanya sinó que ni tan sols votaré a Manresa (ho faré, si surt alguna candidatura amb cara i ulls, a Berga). Creieu-me que és una sensació estranya i que ja trobo a faltar les reunions per escollir lemes, elaborar programes i preparar debats, les convocatòries multitudinàries per sortir a empasquinar i les picabaralles amb les altres candidatures en què la sang mai arriba al riu. Penjar les botes de la política municipal m'està costant, ho admeto, entre altres coses perquè és una activitat preciosa que recomano a tothom i de la qual sempre es treu més del que es dona. Se'n treu coneixement de la pròpia ciutat i dels problemes dels teus veïns i veïnes, així com una visió àmplia del funcionament complex de l'administració i la societat en general. Se'n treu també –per poc normal que siguis– una percepció molt menys sectària de la política i les relacions humanes i la certesa que fins i tot als teus antípodes ideològics hi ha una part, ni que sigui petita, de raó. I se'n treu, sobretot, la satisfacció tan difícil d'aconseguir en altres àmbits de la política, de solucionar petits i no tan petits problemes, i de transformar, ni que sigui a escala micro, el món que ens envolta.

És per això que em costarà, i molt, mantenir la promesa que m'he fet a mi mateix de quedar-me al marge de les eleccions municipals manresanes i no dir-ne res fins al proper 27 de maig. El que sí que em permetré és parlar, com estic fent ara, de política municipal en general. Per això aprofito aquest final d'article per donar-vos un parell d'humils consells: el primer, en la línia del que deia abans, és que hi participeu, que doneu un cop de mà en la campanya de la candidatura que més us agradi i que digueu que sí, sense dubtar-ho, si us proposen anar a la llista que igualment pensàveu votar.

La segona recomanació és que desconfieu dels que us prometin, bàsicament, transparència, proximitat i participació. El temps de les autoritats i el protocol distant ha passat per a tothom i en aquest moment de la història, l'accessibilitat i la transparència s'han de donar per descomptades. D'algú que vulgui portar un ajuntament n'hem d'esperar coneixement del municipi la gestió municipal i, sobretot, propostes. No votem algú perquè després ens pregunti a veure què ha de fer; el votem en funció d'una visió a curt, mitjà i llarg termini i d'un pla per avançar-hi. Després, la interacció amb el veïnat acabaran de modular-ho, però sense idees, sense projecte, només amb actitud i tarannà, no anem enlloc, ni a la vida en general ni en el municipalisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit