Durant anys he estat estretament vinculat al sector de la salut. M'ha agradat i m'hi he involucrat a fons. He percebut que la meva feina podia incidir, encara que de forma indirecta, en la qualitat de vida de moltes persones i això és gratificant. En un entorn sanitari com el que relato, deu fer deu o quinze anys em va sobtar que s'escampés com l'escuma aquella frase que diu que «les persones han de ser al centre». En un primer moment creia que allò era gairebé absurd. Per a qui havien de treballar els metges, infermeres i altres professionals d'un centre assistencial? No podia ser que per a ningú més que per a les persones usuàries del servei! En poc temps aquesta frase, o altres de molt semblants i amb el mateix significat, també se la van fer seva sectors professionals molt diversos, de l'ensenyament a la banca, passant pel món dels serveis i, per descomptat, per la política i l'administració pública.
La frase porta a la reflexió i, evidentment, a la nostra societat encara és necessari recordar a qui ens devem. Un polític no es deu al seu ego personal, ni als interessos de la seva formació política. Un metge no exerceix per engrandir el seu currículum o per acumular reconeixements públics. Un mestre no va a una aula per fer demostracions de superioritat intel·lectual davant dels seus alumnes. Un professional de la banca no és un simple altaveu de la darrera ocurrència d'un directiu per cobrar una comissió més o menys.
Quan parlem que «les persones han de ser al centre» volem dir que no ens hem de despistar i hem de saber quina és la nostra responsabilitat.
A la feina, quan tractem amb persones, sovint és mira poc a la cara i massa el rellotge, el mòbil o la caixa enregistradora per fer calaix. No sempre som capaços de posar-nos en la pell del que tenim al davant.
Si les persones les poséssim sempre al centre, tot seria més àgil. No ens marejaríem en burocràcies creixents i en circuits inútils. Hi hauria més sensibilitat i empatia. No aniríem d'una finestreta a una altra. Hi hauria més sentit comú.
Les frases, a banda de ser boniques, ens les hem de creure i aplicar en el nostre dia a dia. Aquells que durant mesos i anys s'anunciaven arreu, televisió inclosa, com l'exemple de «persones al servei de persones» van acabar la seva existència com el rosari de l'aurora i amb directius al banc dels acusats. Alguna cosa devia fallar perquè les persones, en realitat, portaven a la ruïna moltes famílies i a la defunció de la seva pròpia organització. Que ens devem a les persones és una exigència que hauríem de recordar cada dia. Si cal, amb un recordatori davant de l'ordinador. En el fons, estem parlem del nostre deure de servir els altres i no servir-nos a nosaltres mateixos.
Encara que no ens n'adonem, massa vegades caiem a les urpes de l'egoisme. Per aquest motiu és bo, i no és gens absurd, que recordem que «les persones han de ser al centre». Ho podem fer individualment cadascú de nosaltres i no cal que anem a cap gran escola de negocis perquè ens ho hagin d'explicar.
