És una qüestió de confiança i fe, tot plegat. Les lectures d'aquest diumenge, podríem dir, giren al voltant de la confiança que diposita Jesús en cadascun de nosaltres i la força que aquesta ens transmet.

A la primera lectura, el profeta Isaïes s'autoanomena impur fins que no viu la crida del Senyor, que li ensenya i li dona empenta per pensar que és capaç per seguir-lo. Com Isaïes, podríem pensar que no som mereixedors de tal honor, però hem de ser positius i si Ell ens crida, és perquè confia en nosaltres i podem fer allò que ens demana.

A la segona lectura, sant Pau a la Carta ens recorda com Crist va morir per nosaltres i pels nostres pecats i com després va aparèixer als primers cristians i, d'aquí, per la transmissió de la vivència d'haver estat testimonis i per la fe de les generacions posteriors, ens ha arribat l'amor del Crist.

Així mateix, el relat de sant Lluc d'avui ens situa en l'escena del llac de Genesaret, on molta gent es reuneix al voltant de Jesús per escoltar-lo. Un d'ells, Simó Pere, qui, amb els seus companys, estava desanimat després d'una llarga nit de pesca sense èxit. Aleshores, Jesús li diu: «Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar». En aquest moment, Simó confia i prova el que Jesús li diu, tot i no tenir-les totes, i així és com succeeix el que coneixem: la pesca era tan nombrosa que les xarxes se'ls esquinçaven. En aquest punt, davant d'un fet tan sorprenent, Simó se sent pecador, en adonar-se que no ha confiat prou en el que li deia Jesús. A partir d'aquí, Jesús li anuncia que serà pescador d'homes i ell i els seus el seguiren, ens diu la lectura.

Finalment, pensar que Jesús confiï en nosaltres, com passa a Simó i veient del que és capaç de fer, em recorda aquell cant de Taizé «el Senyor és la meva força, en Ell confio i no tinc por». Ell és la nostra força, nosaltres tenim la capacitat, perquè Ell ens l'ha donat, però no hem d'oblidar les nostres possibilitats, per fer tot allò que està en les nostres mans. És trobar el punt mitjà, entre creure en nosaltres mateixos i deixar que passi. Tenint present que el Senyor ens ha dotat de la seva força i amor per fer-ho realitat, sense aturar-nos i sense por, essencials per poder confiar. Així doncs, primer de tot, confiem en la força que tenim dins nostre, per fer possible un món millor, sense por, amb confiança en els que ens envolten. Si donem, confiant, segur que donem alegria i amor i davant d'això, l'altre, com les xarxes que s'esquinçaven per la grandiosa quantitat de peixos, l'alegria i amor que donem, ens retornaran en quantitats multiplicades.