Ara fa exactament dos mesos i vint dies, un passatger de la línia de Renfe de Manresa va morir en l'accident provocat per una esllavissada d'un talús. Ahir, un altre accident, aquest cop a causa d'un xoc entre dos combois, es va cobrar la vida d'una maquinista. Es podria considerar que la pèrdua reiterada de vides en tan poc temps és una coincidència tràgica si no fos perquè no hi ha res atzarós en el fet que es produeixin desgràcies en aquesta línia. La inadmissible falta d'inversions de l'Estat durant dècades ha deixat un corredor ferroviari obsolet que ofereix un servei lent i ple de retards i interrupcions. Més que sorprendre's que hi hagi dues víctimes mortals en dos mesos, Adif i Renfe haurien d'admirar-se que no n'hi hagués hagut abans. El clam del Bages ha estat sonor, transversal, massiu i reiterat, però fins ara ha estat inútil. Aquest és un territori irrellevant políticament i, per tant, fàcil d'ignorar. Què més ha de passar perquè l'Estat es prengui seriosament la seguretat dels ciutadans de la Catalunya Central? Caldrà pagar amb més vides la factura de l'oblit?
