Això és el que va dir l'actor Jesús Vidal en el moment de pujar a recollir l'estatueta del Goya al millor actor revelació per la pel·lícula Campeones, protagonitzada per un grup d'actors i actrius amb altres capacitats, per dir-ho a la manera del director del film, Javier Fesser. I tendrament reivindicatiu, l'actor revelació va revelar que li venien al cap aquestes tres paraules: inclusió, diversitat i visibilitat. Dient això va posar veu a tot un col·lectiu de persones, nombrós i creixent, que presenta algun tipus de discapacitat: unes persones que viuen amb especial incertesa la incertesa dels temps actuals i que, si encara no es troben abocades a la intempèrie, és gràcies a l'aixopluc d'institucions que, com Ampans i altres tantes entitats i associacions com hi ha escampades per tot Catalunya, malden per atendre i apaivagar les necessitats de persones de totes les edats i condicions, tot potenciant-ne les capacitats. Ara només cal que, més enllà de l'emotivitat efímera d'unes paraules boniques, la societat en el seu conjunt prengui consciència, talment com ja s'està fent amb la violència de gènere, de la vulnerabilitat d'un col·lectiu que, ara mateix, no forma part de cap programa electoral, ni és prioritari en les agendes polítiques i pressupostàries. En aquest context, és important que els mitjans de comunicació, com a responsables de la formació de l'opinió pública, contribuïm a fer-nos ressò de la lluita per la inclusió d'un col·lectiu format per cinc-cents milions de persones arreu del món. Així com hi ha ciutats que viuen d'esquena al riu, n'hi ha que viuen al marge dels que es queden al marge. Fins que arriba el dia que el riu es desborda i l'aiguat ens esclata als morros. A això es referia també Jesús Vidal quan va dir: «No sabeu el que heu fet».
