Sents la còlera torrencial de la dreta gore i penses que Sánchez s'ha endut tot l'or del Banc d'Espanya a un paradís fiscal i, per rematar-ho, ha regalat als portuguesos la província de Huelva i tot el litoral de Pontevedra, percebes inclosos. Però resulta que no: la marabunta que culminarà diumenge amb una gran manifestació és, suposadament, la reacció politicomediàtica a l'aparició d'una mena de Mata Hari conceptual anomenada relator. Quan Aznar patrocinava diàlegs amb ETA dirigits per relators suïssos, aquesta figura ara cancerígena era noble i constitucional. Ho era tant, que no costa imaginar grups patriòtics pel carrer cantant 'yo soy relator, relator, relator'. Però com que, ara, aital personatge hauria de fer de Mimosín en el conflicte català, la reacció és volcànica: tots a protestar. Sado, sado, sado! Dolor, dolor, dolor!
En realitat, és mentida. Es manifestaran per fer caure el govern i per dir al Suprem que no ha de tenir por del que pot passar a Catalunya si imposa als independentistes una sentència de 30 anys, sinó que ha de tenir por del que pot passar a Espanya si els imposa una sentència de menys de 30 anys. I ara es demostrarà que el fet que sis manifestacions seguides amb més d'un milió de catalans no aconseguissin moure res de res de res a Madrid no es deu a que les manifestacions ja no serveixen. N'hi ha que sí que serveixen. Aquesta ha fet efecte fins i tot abans de començar.
