Diu la dita: «Qui mal fa, mal pensa». Podeu aplicar-la a qui us vingui al cap, i aquesta setmana n'heu tingut uns quants candidats que s'han retratat amb el tema del relator per a les reunions de la taula de diàleg per resoldre el conflicte Catalunya-Espanya: Pablo Casado, Albert Rivera, Santiago Abascal, Dolors Montserrat i companys han cridat a sometent per carregar-se Pedro Sánchez, segons la seva opinió «un traïdor a la pàtria» que s'ha venut a l'independentisme català «que segueix l'agenda de violència d'ETA». A la crida s'hi han afegit incondicionals els mitjans de comunicació que han validat el missatge xenòfob contra Catalunya, i fins i tot patums socialistes han expressat malfiança contra la figura que proposa el govern del PSOE: barons com Alfonso Guer-ra, Rodríguez Ibarra, Javier Lambán o García-Page, entre d'altres, malpensen i malparlen de Catalunya amb l'estil que els caracteritza. Felipe González ha estat especialment agre en la desqualificació de la proposta, que, al seu entendre és innecessària. Ni un becari, no hi posaria ell.

Sense cap nom damunt la taula, amb contradiccions a l'hora de definir el paper del personatge en una hipotètica (encara) taula de diàleg, els malpensadors han desfermat un clima de crispació, violència verbal i amenaça que evidencia el rebuig absolut a trobar una solució política al conflicte. Només pensen en un 155 permanent que posi fi al sobiranisme català. Fan bona la dita, doncs: «Qui mal fa, mal pensa».

Ves, que no s'escapin.- Als jutges del Suprem els atabalava un mal pensament i l'han resolt per la via directa: no poden concedir la petició de deixar en llibertat els presos que començaran a jutjar aquesta setmana, perquè «podrien fugir a Bèlgica i aixoplugar-se en el Consell de la República», una estructura d'estat que té per objectiu fer efectiva la independència de Catalunya, culminar el procés constituent de la República Catalana i internacionalitzar la causa republicana. També promou la defensa dels drets civils i polítics. I la presideix Carles Puigdemont, 130è president de la Generalitat, exiliat sense cap ordre de recerca europea vigent, a qui la Justícia belga i l'alemanya no li atribueixen cap dels delictes que li imputen els jutges espanyols. S'entén la malfiança d'aquests a deixar en llibertat provisional els sequaços de Puigdemont perquè, si s'escapaven, rebrien el mateix tracte exculpatori de la justícia europea. Oi que s'entén?

Mobilitzacions.- L'altra cara de la dita afirma que: «Qui mal no fa, mal no pensa (vol dir que el qui obra innocentment sol creure que els altres també hi obren o no sol sospitar que altri li pugui fer mal)». Aquesta la podríem aplicar al moviment sobiranista, que va començar reivindicant el dret a decidir i ha tardat gairebé una dècada a comprovar que aconseguir-ho no és bufar i fer ampolles. La via pacífica i la mobilització multitudinària no són suficients, si no hi ha unitat d'acció en el plantejament de l'estratègia a seguir. Per això ara ha calgut fer un calendari de mobilitzacions continuades, una aturada de país i la convocatòria d'una manifestació a Madrid, que posarà a prova la decisió del sobiranisme i la qualitat democràtica dels estaments que hauran de garantir la llibertat d'expressió d'uns manifestants a la capital del regne.